Els dies que m'enyoro intento pensar en coses boniques, en coses belles. Hi ha tanta bellesa en aquesta terra, tanta bellesa que sovint no sóc capac de comprendre-la del tot. M'abruma per la seva diferència, i de vegades no l'entenc.
Quan penso en bellesa penso en les coses boniques que he deixat enrera, al sud, arran de mar, com una petxina ancorada enmig de la sorra humida de pet d'ones.
Penso en un petó, en un rellotge a la paret, en un carrer estret, en uns macarrons amb safrà, en el so de les campanes de Sant Julià, en un sofà enfonsat, en una noia amb els cabells negríssims al vent, en la fregadissa dels plats de la cuina, en una abrasada ben forta, en el cel de til.lers florits de Cirera.
Avui per no enyorar-me penso en la Marina. La Marina va néixer un 25 de juny. La Marina és rosada, menuda, molsuda, rodona, tova, dolsa. La infància s'emmiralla en el somriure de Marina, els ulls nines d'azur expulsen vitalitat diàfana, i en el silenci de les seves migdiades plàcides, es pot escoltar lleument el so de la germinació amb la que creix la criatura. És la meva fillola. Quan arribi el bon temps la batejarem a Fórnols. I farem un dinar a l'era de Can Casadet. I menjarem maduixes i torrades amb tomàquet. I tots estarem junts i ens sentirem part d'alguna cosa tan bonica.
Quan torni a casa un matí me l'emportaré a passeig fins a la platja. Allà jugarem a fer castells de sorra i ens esquitxarem amb l'aigua salada. Me la carregaré a les espatlles i deambularem fins que el sol decaigui cap al ponent escoltat per l'ombra granítica de Burriac. Algun gos bordarà en un pati de darrera de les cases del Callao, i llavors li acariciaré les manetes, els peuets, el naset, els cabellets, les orelletes de la meva nena.
Els dies que m'enyoro intento pensar en coses boniques. I Marina, per déu, és la cosa més boniqueta que he pogut estimar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Saps Eloi que avui ens ha nevat al Maresme?
Res a veure, segur, amb les nevades del Nord profund.
Quan he sortit de casa, cap a les vuit, a buscar el pa i el diari queien unes volves grosses que començaven a cobrir el terra.
Res de l’altre món.
Però saps que m’ha impressionat: el silenci somort de la ciutat –imagina’t Mataró a les vuit del matí un dia feiner- sota la neu poderosa que feia callar el brogit.
Eloi!! Tu i la teva visió rosseauniana de l'univers: todo el mundo es bueno!! Les temperatures et fan pujar la inspiració. No sé què dir davant de tanta poesia. No em vull posar al mig d'aquest manoamanu poètic entre tu i en Joan Antoni, que suposo que deu ser en Joan Antoni Barón. Després d'aquestes converses, l'alcalde crearà una regidoria de poesia i t'inclourà a la llista sociata. Et dec haver fet pujor els colors (el de la rosa vermella, sobretot). A la festa de la comunicació no em recordava que ja eres fora i et vaig venir a buscar a la taula dels castañer troupe, però no hi eres. És igual, ja ho saps, tots ens vam menjar els mocs (bé, tots menys el poeta Joan Antoni i la Quitty Guirao, que va pujar a rebre el premi amb un speach estil Guirao. Suposo que com que són converses en la intimitat no hi haurà represàlies (oi?).
Aquesta setmana he estat a Andalusia, m'he agafat els tres dies de festa que encara em quedaven. Sembla que he fet les paus amb la Palà. A veure quan dura l'alto al foc. I, tio, no t'ho creuràs! TVM es modernitza. Tenim 8 ordinadors a la redacció. Tots iguals. Tots amb pantalla plana!! I amb windows 2000. Ja hem posat un cordonet a l'espardenya! Ara només ens falten els contractes.
També t'informo que han desocupat l'estella: Televisió, manipulació! Com m'agrada que m'ho diguin. M'estimula a explicar que la drogueria és una casa okupada amb pany i clau, i que els manipuladors no hi podem entrar perquè ells són defensors de la llibertat d'expressió i de la democràcia. Acabo, que segurament el que t'explico no t'interessi. Si en vols més, m'avises, que afegiré més comentaris. Sinó, m'abstindré. Però ja saps que de fer poesia no en sé gens. Disfruta, de debò (però aquest lema no era socialista, oi?). És broma. Passa-t'ho be!!
Oriol.
Oriol, amic!
Quina il.lusió saber de tu d'una manera tant... inesperada?
Ja em van explicar que a la Festa de Comunicació la majoria de periosites maresmencs joves es van dedicar a fer el que sempre s'acaba fent en aquestes festes; abusar del càtering, fer bromes malicioses sobre la classe política, fer veure que estem contents que els altres guanyin guardons enlloc dels nostres treballs, i fer travesses sobre quina de les camareres, hostesses o periodistes locals està més bona i li llansarem la canya abans de marxar cap a casa. I espero que en joanantoni no creï una regidoria de poesia; llavors faríem espais de poesia visual a tvmataro? Com ho veus tu? Abans de cada ple hi hauria un petit recital monogràfic a l'entrada del consistori? Benedetti per en Josep Comas, Machado per en Francesc Melero, Verdaguer per la Maria José Recoder, Salvat-Papasseit per en Toni Civit i Benavente per en David Rovira?
Bromes a part -saps que de vegades m'acabo incomodant de fent la brometa fàcil sobre política i mataronienïetat- fantàstic que marxéssis a Andalusia. Ja m'explicaràs si vas anar-hi sol o acompanyat. Com ja saps, a mi les escapades en solitari m'encanten, i just abans de la tardor vaig passar tres setmanes inoblidables a Formentera. I les escapades en companyia també -vaig tornar a Formentera a passar el final del desembre i el principi del gener amb la companyia d'una dona també inoblidable.
Estic content que llegeixis el blog. I recorda que pots pujar quan et vingui de gust, només m'has d'avisar. Recordes quan vam venir a Copenhaguen d'intercanvi amb l'institut, quan teníem setze anys? Quantes coses ens han passat, collons! Què bonic i dur i complicat ha estat. I com ha valgut la pena.
Salut Oriol, i sigues bo amb els pares-records-, els amics -petons-, els companys de la tele i els polítics.
Suposes bé Oriol.
Però tranquil, de moment el cartipàs es queda igual.
Per cert, i no és piloteig, trobo a faltar "La Fàbrica". La de debó (encara que el lema no sigui sociata).
Salut
(de totes maneres no deixa de ser un xic estrany que per parlar amb un paio de Mataró ho hagi de fer per mitjà del blog d'un paio d'Argentona que s'està a Dinamarca)
I perdona Eloi si et parasitem el blog.
Publica un comentari a l'entrada