29 de març de 2006

que t'estimin com tu a mi

Continuo mirant més enllà dels pirineus, fins arribar a París i veure què està passant a les universitats.
Un malestar general està marejant la joventut francesa. Els meus amics francesos d'Strasbourg, Dijon i París em diuen que la virulenta reacció a la Llei de la Primera Feina (CPE) està generant sorpresa en la benestant classe mitjana de la generació del 68.
Es pensaven que després dels adoquins no hi hauria contenidors per cremar? Mentrestant, aquí continuem amb el carrussel de l'horror de l'especulació salvatge, la corrupció financera i el tripijoc empresarial.
Però no passa res. A nosaltres ja ens agrada aquesta situació. Permet justificar derivacions esquizofrèniques greus en les que es permet el culte malaltís a la imatge, el deliri artístic, la perversió de les nostres nits de festa i ens omplim la boca i la ment de banalitat prefabricada amb la marca de l'MTV i la fusió de multinacional d'en Manu Chao.

20 de març de 2006

una mirada diferent dels joves

No m'agrada la imatge que es dóna dels joves aquests dies als diaris, televisions i webs conduïdes per gent que va néixer molt abans que nosaltres i no sap què és un pis de 40 milions ni un sou de 650 euros al mes per 40 hores de feina.

>>Els joves cremant contenidors al Raval. Els joves cremant cotxes a la Sorbonne. Els joves emborratxant-se perquè sí a una plaça de Granada.<<

No m'agrada la imatge que es dóna. Crec que hi ha altres mirades, és injust basar-se en aquesta. Potser falta una mica de visió de futur, de possibilitat de viure en satisfacció, esperança, en definitiva.
Però reivindico una mirada diferents als joves i dels joves.

Crec que hi estem treballant. El dilluns passat, trobada per parlar de com evoluciona la ciutat: habitatge, cultura i emprenedors. El dijous, Consell de Joves: mitjans i assembles. El divendres, Jornada de Comunicació Local: mitjans de comunicació aprop de les persones, ràdio local per als ciutadans.

Molts d'aquests dies torno tard a casa, el dilluns a un quart de dotze, el dijous a les onze, el divendres passades les cinc de la tarda. La Núria se m'enfada però em perdona. Tots tenim les nostres dèries.

I sent jove cal treballar el doble, perquè ningú té dret a dir ni que som uns comodons ni uns apalancats ni uns conformistes, ni encara menys, com em va dir una amiga amb més de mig segle a les esquenes, que havíem perdut la utopia. Crec que només treballant podrem acariciar una mica la utopia. Treballant. Treballant sense deixar de somiar.

joves tripartits | consell de joves | mitjans de comunicació | roger mas

Uns quants apunts.
· Dilluns vaig participar de moderador en una taula rodona per avaluar la gestió de l'equip de govern de Mataró. L'acte estava organitzat per les tres joventuts dels partits polítics que manen a l'Ajuntament: la JSC, les JERC i Joves amb Iniciativa. Vaig coincidir a la taula amb en Pol Ramentol, en Xesco Gomar i en Miquel Canal. Els dos últims puc dir que m'hi uneix una grata relació. Són nois treballadors, honestos, que continuen creient en uns ideals de progrés social per a tothom. Amb en Miquel vam coincidir molts anys a l'escola Anxaneta i posteriorment a l'Institut Satorras. En Xesco el conec de fa menys, però és un exemple del jove implicat en política que defuig dels dogmes i les consignes buides. Sé que ha tingut alguna que altra bronca a dins les seves joventuts per de vegades no predicar amb la befa del que no és del mateix color polític.

· El dijous ens trobem el Consell de Joves al Sidral de la Plaça Espanya. Es parla de la ràdio municipal, d'un intercanvi amb joves de la ciutat andalusa d'isla Cristina, es parla del telecentre -què important és dotar la ciutat d'espais on la gent es pugui connectar de forma fàcil i gratuïta a la xarxa d'internet-. En marxem a tres quarts d'onze. Arribo tard a casa. Sopo una truita de patates que m'ha fet la Núria. Compartim el sofà una estona.

· El divendres participo a les Segones Jornades de Comunicació Local organitzades per l'Ajuntament. Parlo en nom de la Plataforma per la ràdio. Defenso la participació ciutadana en la nova emissora que començarà a funcionar passat l'estiu. Defenso la necessitat que la relació entre ràdio i entitats sigui porosa, oberta, dialogant. Parlo de la importància d'uns informatius rigorosos, fora de partidismes. Defenso un Consell Assessor format de forma paritària per polítics i ciutadans. I dic que calen punts de vista de fora el joc polític per tal que la ràdio sigui una ràdio ciutadana, i no consistorial o política. També acabo tard, a quarts de quatre. Sobre la taula, la TDT, els mitjans digitals, la premsa gratuïta -de la qual formo part en l'ACPG presidida per Mateu Ros i conduïda en matèria de comunicació pel sempre batallant Quico Castanyer.

· Penso que cal un mitjà de comunicació que aglutini els joves, els cohesioni. Cal ara més que mai. És un servei públic, una necessitat.

· El dissabte escolto Roger Mas a l'Arcàdia. Mas és un solsonenc que mescla Sisa, Riba i el folk americà més rural. Fantàstic. Acabo amb els meus amics fent unes canyetes fins molt tard. Quina sort, els meus amics. Quan camino tranquilament cap a casa, a quarts de quatre, en el silenci, comença a espurnejar i el terra es mulla. Abans hi ha hagut temps de l'Arcàdia, el Bier Haus i l'Atzucac.

Tot això són apunts de com es pot reconduir la situació. Una situació actual que permet sense concessions l'especulació de les cases de cos al centre i l'eixample de la nostra ciutat. Una situació actual que ens mostra una imatge dels joves bebent com uns borratxos en concentracions massives i convertint en un infern la nit barcelonina.
Hi ha una altra mirada jove. Cony, existeix. La reivindico.

12 de març de 2006

fotolog

Ara arriba la moda dels fotologs, una espècie de weblogs on a part de text, el que centra la importància de la pantalla és una gran fotografia.
N'hi ha de tot tipus. La majoria són fotografies en situacions divertides. Viatges. Alguna borratxera. Jo em quedo amb les de fotomuntatges.
Jo de moment evito fer el salt. És molt temptador...