18 de setembre del 2008

Gràcies


Gràcies Maria Carme per donar-me la oportunitat de col·laborar en un projecte que no coneixia. Gràcies Maria Antònia per buscar-me un lloc a la seu de la Fundació des d'on trucar, enviar mails, fotocopiar, imprimir i ensobrar. Gràcies Mireia per somriure. Gràcies Toni per ensenyar-me que Dosrius també es pot dir Dos rius. Gràcies Arnau per donar-me un cop de mà quan el vaig necessitar i estar tant a l'alçada. Gràcies Roger per aguantar els meus nervis i estar colze a colze al final. Gràcies Jordi pels canvis de disseny d'última hora. Gràcies Rossend per acceptar la proposta. Gràcies Joan per ajudar-me a fer els materials per explicar que Can Negoci és un edifici avançat als seus temps. Gràcies Esteve per la teva complicitat. Gràcies Fernando per tanta feina. Gràcies Rosa Maria per facilitar les coses. Gràcies Núria per fer d'actriu sense ser-ho i ser tant brillant. Gràcies Marçal per les fotos i captar els somriures infinits d'aquestes cares. Gràcies a tots per ensenyar-me que sumant esforços i voluntats passen coses increïbles.

4 de setembre del 2008

Visa pour l'Image - Visa Off - Clic!

Avui ha estat un dia llarg, a les sis del matí marxem cap a Barcelona per agafar un autobús que ens porta directes a Perpinyà, on des de la setmana passada se celebra el Visa Pour l'Image, un dels certàmens de fotoperiodisme més importants d'Europa.
A la Casa de la Generalitat de Perpinyà aquesta tarda han inaugurat una exposició amb les obres dels finalistes i guanyadors del concurs Clic!, destinat a promocionar joves fotoperiodistes catalans. En aquesta edició del Clic! s'han seleccionat per primera vegada obres audiovisuals, i el curtmetratge documental Dignitat -una versió reduïda del documental de 45 minuts fet a la primavera per Càritas i que jo dic en broma que és el montaje del director- ha estat guardonat amb el primer premi en la secció d'imatge en moviment. La exposició s'emmarca dins el Visa Off, la secció paralela una mica alternativa i underground del festival.

Des de que quan feia primer de carrera a la universitat vaig descobrir el Visa, cada setembre m'agrada escapar-me a Perpinyà a veure fotografies i menjar-me un bon cous-cous com a visitant anònim. Em fa ilusió que per una vegada, també hi vagi com a comunicador i artista audiovisual, i que la meva petita obra es pugui veure en una pantalla plana fins el 23 de setembre a la ciutat neta i polida de Perpinyà.