Una oportunitat d'explicar-nos.

 

En Miguel Guillén m'envia per whatsApp una foto de quan fa just 20 anys un grup de mataronins autors de blogs -i ara cito en Ramon Bassas al seu compte de Twitter- "vam anar a sopar i parlar del fenomen, en el qual la nostra ciutat va destacar. Com diu el tango, 20 anys no són res". Què curiós. Encara tinc el blog. I hi escric, amb més o menys regularitat. Si reviso aquests últims 20 anys he sumat aproximadament unes 370 entrades o "posts" al blog. Parlen molt de mi. Però també hi surten moltíssimes persones, i llocs, i projectes, i reflexions. Recordo aquell moment, de fa 20 anys. Veiem Internet i el món dels blocs com una oportunitat. El cinisme, la por, la tecnofòbia, el desencís o el desànim eren escassos. Miro un a un als membres del sopar. En Jesús González, en Cinto Amat, en Marc de Sanpedro, en Joan Salicrú, en Cesc Amat, la Núria Radó, en Joan Safont, en Miguel Guillen, en Ramon Bassas, jo mateix, en Francesc Castanyer i la Judith Vives. Tots estem vius. A tots, amb més o menys fortuna, les coses ens han anat bé. I n'hem parlat als nostres blogs. I mirant enrera penso que la meva identitat també està una mica radicada en els centenars d'articles d'aquesta petita finestra digital. I per a mi encara és una oportunitat. Austera, textual, senzilla, hipertextual, perenne. Una oportunitat d'explicar-nos. 

Formació Audiovisual=Eines>Impacte social

Formar-se és obtenir eines per a transformar la realitat. Ho escoltat avui al plató de tvmataró, durant l'acte de presentació del nou cicle formatiu de grau superior de Gràfica Audiovisual que impulsa la Fundació GEM amb un estol d'institucions i productores col·laboradores. La institució formadora, amb una història de gairebé seixanta anys, s'ha llançat a la piscina. Ho volen fer mancomunadament. I com deien la Montse Paradeda, la directora, i en Gerard, el gerent, ho volen fer formant els alumnes "d'una manera directa, creant, dialogant". Busquen impacte social. I per això ho volen fer en xarxa. "La formació és una eina per a transformar el territori" deia en Gerard. Convertir una cosa invisible amb una cosa visible. La Montse parlava d'espais d'aprenentatge en format living-lab, on afrontaran reptes que són reals. És una aposta per crear un itinerari formatiu al territori que fomenti un hub creatiu que projecti i estimuli. Una mirada d'ecosistema, on ens han demanat a Clack de ser-hi. Hi havia la Fundació Iluro, tvmataró o Microscopi. El nou cicle és també una notícia bona per la setena ciutat de Catalunya, que no tenia un circuit de formació superior especialitzat en audiovisuals que connectés la secundària amb els graus universitaris de Mitjans Audiovisuals i Videojocs de l'àrea d'indústries culturals del Tecnocampus. Relligat, i amb vocació d'impacte social, segur que en sortiran coses bones. 

Notes - Cinema - Comerón

"Quan era molt jovenet recordo perfectament veure "La gran ilusión" de Jean Renoir. Va ser allà quan vaig  decidir que volia fer allò. Jo volia fer allò. Jo volia fer aquell cinema".

"He intentat crear pel·lícules íntimes, sinceres. Fent allò que m'agradava. Fent el que em semblava. Ha estat un privilegi. Gràcies".

[Notes agafades al vol durant l'acte de Concessió de l’honor de Fill Predilecte de la Ciutat al Sr. Lluís Josep Comerón el 31 de febrer del 2023 al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró. Recordo que em tremolava la mà al anotar escoltar aquell director de noranta-cinc anys amb els ulls brillants.]

Una estratègia per tvmataró. Sumar per multiplicar.

Avui he participat com a Clack en una jornada sobre el pla estratègic de Mataró Audiovisual. I especialment sobre tvmataró, la marca que s'ha impulsat des d'aquesta passada tardor. Hem parlat sobre indústria audiovisual local i quin horitzó imaginem per al 2025. El concepte mare que havíem preparat amb en Joan Salicrú era diàfan: Mataró Audiovisual ha d'esdevenir també, en les seves possibilitats, motor de la indústria audiovisual local, amb sinergies amb els estudis del GMA del TecnoCampus i amb ensos com la Maresme Film Comission. Ha d'establir llaços amb les productores audiovisuals privades i pensar en conjunt, en sumar. Perquè si fem guerres plegats, si construim plegats, multiplicarem. 

He recordat que a Clack bevem de l'herència de Televisió de Mataró i d'unes lliçons que no hem d'oblidar: comunitat, informació, pluralitat, absència de lucre, activisme. Un mitjà crec que és un relat compartit, un espai de confiança, un mirall del que som, una plaça oberta amb espai per a tothom. I aquí el mitjà públic i la productora de privada s'han d'entendre. 

L'audiovisual pot generar oportunitats de negoci i en definitiva feina a la ciutat. El mateix Pla de Mandat 2019-2023 marca aquest compromís  (el 42). I concretament ho fa amb les línies 50 (potenciar la multicanalitat i mecanismes de comunicació amb els més joves) i 97 (reservar espais de la ràdio i de la televisió de Mataró Audiovisual per a continguts de productores audiovisuals i creadors locals, mitjançant contracte de serveis o convenis de col·laboració públic – privats). També hem parlat de la universitat. El grau de mitjans audiovisuals, amb centenars d’estudiants, pot esdevenir un laboratori permanent, una plataforma de creació, un espai de visibilitat. I de si coneixem l'ecosistema. Que sovint el primer que cal és dibuixar-lo. 

Hem de pensar una estratègia per a fer rellevant el nostre mitjà audiovisual local. Les aliances estratègiques seran fonamentals. Sumar per multiplicar. 

La cultura com a oportunitat

Som moltes les que considerem que la cultura a la nostra ciutat es troba en un moment d’urgència. Cansats de veure com la cultura a la ciutat no rep el tracte que considerem necessari, hem decidit fer el pas reivindicant-la amb el manifest Cultura15, que s’acaba de fer públic.

Necessitem una cultura viva, diversa, comunitària i territorial. La cultura ha de ser també cohesió social i per això ha d’estar arrelada a tots els barris de la ciutat. Mataró necessita un impuls a la formació artística, ampliant i connectant l'oferta pública i privada existent: educació i cultura són un únic espai de trobada i per això hem de tractar millor els joves talents emergents; cal que tornin espais de promoció i incubació com van ser Can Xalant o la Mostra d'Art Jove.

Sovint es parla de la dimensió econòmica de la cultura. Reivindiquem-la: necessitem que Mataró exerceixi com a capital cultural. Necessita més festivals de música, de teatre i de dansa; elements centrals de capitalitat que la projectin arreu del país. La cultura és una font de riquesa no només intel·lectual, simbòlica i espiritual, sinó també econòmica. El tercer sector i la petita i mitjana indústria cultural poden ocupar centenars de mataronines i mataronins en una activitat neta i d'alt valor afegit. Mataró pot ser una ciutat d'oportunitats i de futur per als creadors i creadores. Ja siguin maresmencs, catalans, espanyols o internacionals. De la literatura a la dansa, del circ a la música, del gravat als dissenys. Tenim una oportunitat amb el cinema, l'audiovisual i els videojocs; cada any es graduen més de cent joves en els graus relacionats al Tecnocampus.

També cal perdre la por a acceptar idees i propostes que sovint han estat titllades de voluntaristes o utòpiques. Mataró té una llarga tradició d'autogestió en la cultura. Televisió de Mataró, Can Fugarolas o CSOA La Fibra en són només alguns exemples. Cal que els reivindiquem com a models vàlids de gestió cultural amb un clar impacte en les nostres comunitats. Connectar les velles tradicions i folklore amb els nous llenguatges hauria de ser la tònica general.

En moments en que l’extrema dreta s’ha fet present al carrer de forma impune i descarada, ara tornem a dir alt i fort que la cultura pot ser el millor argument per combatre el totalitarisme i la xenofòbia. Amb la cultura podem dialogar, reclamar les llibertats. I sobretot la cultura permet retrobar-nos, construir imaginaris comuns i cercar allò que ens uneix més que accentuar les nostres diferències.

Aquestes són algunes de les raons –n’hi ha més- que es troben en aquest manifest de Cultura15; l’hem fet arribar als partits i coalicions electorals que es presenten a les properes eleccions municipals del 2019. A ells també els hi hem demanat que es comprometin a incrementar de forma progressiva, durant els propers quatre anys, els recursos econòmics i materials destinats a la cultura local intentant arribar a un 15% del pressupost municipal. També demanem incrementar fins als 500.000 euros anuals els programes de subvencions i convenis culturals. I com a proposta final, reclamem posar a disposició del teixit cultural local espais de titularitat pública per a la seva gestió col·lectiva. Les fàbriques de Can Xalant, Can Minguell, Can Marfà i la Vapor Gordils entre altres haurien de ser espais, també i com a mínim, total o parcialment per a la cultura.

Som una trentena de creadores i creadors vinculats a la ciutat de Mataró els que ja hem signat el manifest; des de l’escriptora Care Santos al comissari Manel Guerrero; des de la llibretera Núria Dòria al músic Raul Sala; des de l’actriu Clara de Ramon a l’artista visual Josep Maria Codina; des del dramaturg Carles Maicas fins a la ballarina Bàrbara Martín; des de DJ Swet fins a la directora Lupe Pérez. Volem ser moltes més. La crida a sumar adhesions continua oberta.

La cultura és una de les grans oportunitats de la ciutat. Apostar-hi sense dilacions ni excuses i amb imaginació i generositat es converteix, en els temps actuals, en una prioritat política imprescindible. Ens hi va la pròpia noció de ciutat. La cultura és la nostra gran oportunitat.

Eloi Aymerich

Director audiovisual,  gestor cultural i professor univeristari

Signant del Manifest Cultura15

[Article d'opinió publicat al portal Capgros.com en motiu del Manifest Cultura15]

Seguirem remant junts

Bona nit. Nosaltres, els de Clack, allà on anem sempre diem que som de Mataró, instintivament. Al País Basc, a Anglaterra, a l’Equador, a Madrid. Com una mena d’acompanyament. “Som de Clack, som de Mataró i... el que convingui”. Algun dia algú ens ha dit: no cal, no, que dieu d'on veniu? Sou una productora audiovisual i cultural catalana i punt, no?

Doncs sí i no. Els nostres orígens són intensament locals. Acompanyats pels valents de Televisió de Mataró i en Lluís Lligonya, un lloc on vam aprendre a la pràctica conceptes com ciutat, comunicació o cooperació. Actualment no treballem massa per Mataró i la comarca però en canvi, gran part de les coses q fem o hi estan inspirades o hi tenen relació: per exemple un documental sobre les caixes d’estalvis a partir de la nostra caixa d'estalvis, un altre reportatge per aquest programa arran d'haver acollit el primer tren de la península, un projecte escènic documental sobre Joan Peiró o una iniciativa al voltant de Josep Palau i Fabre en format documental i també escènic... Això quan no són peces que parlen directament de Mataró, com un documental sobre els Capgrossos de Mataró o una sèrie de clips sobre la nostra Festa Major, com Santes15.

Sempre hem tingut clar que ser d'un lloc permet veure el món d'una determinada manera. Una manera mediterrània. Moderna. Incisiva. Bonica. Inconformista. De vegades precària. Com la nostra ciutat. Per això sempre hem tingut la nostra seu a la ciutat. I no tenim previst marxar-ne. Des de Mataró on faci falta. Però des de Mataró.

També ens sentim còmodes participant i animant la vida cultural: durant cinc anys vam coimpulsar l'espai cultural El Públic, on vam impulsar dotzenes de concerts, exposicions, fins i tot dues edicions d'una Revetlla Popular de Sant Joan que clama per tornar. O ara amb el cicle El documental del Mes al Cafè de Mar, on tenim la seu. Han estat molts, centenars, els companys de viatge. I les aventures. I els projectes. Tant institucionals com personals. Hem fet molt amics i amigues professionals. El premi també és seu.

Ens agrada, sí, fer cultura per Mataró des de l'àmbit privat o, més concretament, des del tercer sector. Som cooperativa. Però ho vivim amb normalitat. Donar exemple, ho sabeu els que heu treballat amb nosaltres, ens caracteritza; treballar, fer el que es diu, complir amb el que diem que farem. Gràcies pel premi en nom de totes les companyes i companys de la cooperativa Clack. Llarga vida a la cultura de Mataró! Seguirem remant junts amb tots vosaltres!  I seguirem aprenent a explicar històries plegats. Segurament aquest és un dels secrets que dóna sentit a fer cultura, a fer comunicació. I a sentir-nos, durant una estona, una mica més feliços i a prop els uns dels altres.
[Discurs escrit a quatre mans amb en Joan Salicrú, llegit durant la 2ª Nit de la Cultura de Mataró, on Clack va rebre el Premi a la Innovació i Emprenedoria]

VL6WA8 (Berlín-Mataró)

VL6WA8 és el codi que vaig teclejar per a continuar l'obra de l'artista Maja Gratzfeld. The dispersal project és un projecte artístic de memòria històrica que, a partir de repartir 500 peces d'un puzzle arreu del món, reflexiona sobre el concepte de diàspora.
Una iniciativa que es pot comprar com a souvenir al Jewish Museum de Berlín, dins la sèrie "Art Kunst", que vol dir art degenerat, una política impulsada pels nazis a la dècada del 1930 basada en perseguir i eliminar aquell art que no els hi agradava.
"Nacionalisme, guerra, racisme, fam, pobresa [...] són només algunes de les causes de l'ample espectre de dispersions" explica Gratzfeld. Una proposta de cultura interactiva immersa dins una lògica digital. Des de Mataró ja hem retornat digitalment una de les 500 peces al puzzle. El podeu veure, a mig reconstruir, aquí

Restituir el valor de l'economia

El 2 de juny passat vaig moderar, com a membre de Clack Audiovisual, SCCL, una taula rodona sobre Municipalisme i economia social i solidària. L'acte estava inclòs dins el Mes de l'Economia Social i Solidària de Mataró, organitzat per la XES Mataró i l'Ateneu Cooperatiu del Maresme.

Vam comptar amb la presència de tres participants que representen molt bé la diversitat de l'acció local d'aquells que volen impulsar una economia més humana. De tots ells, el que em va sorprendre més va ser Oscar Rando, activista social d'El Prat de Llobregat i membre fundador de Som Connexió.Tots vam estar d'acord en que vivim un moment històric.On hem vist que cal respondre a un capitalisme poc humà i que genera enormes desigualtats. Cal humanitzar el capitalisme, doncs. I respondre, com deia Rando, a través dels veïns i els barris. I defensava que per sobre de tot, més que una acció jeràrquica, de dalt cap a baix, molt típic de les administracions públiques, calia "generar substrat". "El suport mutu, l'emprenedoria col·lectiva... són els autèntics canvis" deia. I jo somreia, convençut. Explicava també que a El Prat ja hi ha cedits 2400 metres quadrats des de l'Ajuntament per a l'economia social. I revelava la xifra del dia: "hem calculat que per cada euro d'inversió pública en l'economia social i solidaria de la nostra ciutat, aquesta en genera 21". Multiplicant per 21. Ja ho veieu.
La Betlem, de l'Ajuntament de Manlleu, va defensar una economia no dogmàtica, l'economia plural. I explicava que una de les claus és poder crear punts de trobada i connectar. "Connectar també és una tasca clau. Hem de defensar la feina del connectar". Tots coincidíem en que la discriminació positiva cap a un tipus d'economia ara ja és vàlid. "Tècnicament, des de l'administració pública també és lògic, és factible, és defensable" afegia. 

El tercer convidat va ser el tècnic del Comissionat d'Economia Cooperativa Social i Solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Rubio va deixar clar que ja es fa política pública des de la ciutadania. "En el meu cas es tractava de crear una àrea de política pública, que impulsés allò que ja existia amb més o menys força". El comissionat d'economia social de Barcelona és una de les perles de Colau. I Rubio la dirigeix amb entusiasme. "Sabem de més de 5000 iniciatives de l'economia social i solidària a Barcelona. Volem enfortir el que ja existeix i promoure que se'n creï de nou". Però no és fàcil. Segons ell, el missatge a donar és: "pot ser fàcil viure a Barcelona amb l'ESS". I jo pensava si això ho podríem dir a ciutats mitjanes, on potser el canvi és més ràpid i fàcil de veure. Aquí tenim una oportunitat amb Mataró, Sabadell, Granollers, Vic, Santa Coloma de Gramenet o Manresa.
Entre les conclusions comunes, la més important és molt unànime: cal restituir el valor central de l'economia. I qui ho hauria de vetllar, especialment són els poders públics. Els locals, els primers. Restituir el valor central de l'economia significa explicar a la gent que depèn dels propis ciutadans i ciutadanes tenir una economia al seu servei, no al servei de grans multinacionals i capitals. Apoderar el territori perquè s'autogestioni. Posar l'economia al servei del treball de qualitat, de la inversió local, del retorn social, del sentiment feminista, del respecte al medi ambient, de l'amor cap a la cultura i l'educació. Restituir l'economia per dignificar paraules com empresa, treball, cooperativisme o solidaritat. En definitiva, aixecar des dels municipis la bandera d'una economia diferent. La que deixa espai als somnis, a la vida, i a les esperances.

Ventura Ametller: rellegir la poesia del 20 amb els llenguatges del 21

Passa el temps i quan les coses es relliguen i surten continuo pensant que és gairebé un autèntic miracle. Però es relliguen. I surten. I em continuo sorprenent, perquè en la cultura acabar les coses i estrenar-les sovint és un miracle en sí mateix. I quan surten, tenim la oportunitat de viure-les en primera persona. És el cas del VA^RECITAL, l'espectacle que el 9 de juliol a la nit al Pati del Cafè Nou de Mataró clausurarà els actes de commemoració dels trenta anys de la publicació de Summa Kaòtica, la novel·la clau de l'escriptor i poeta expressionista local Ventura Ametller.

Mai havia llegit Ventura Ametller. Malgrat vaig ser, el 2008, a la presentació a Can Palauet de la reedició del Summa. Hi havia l'Albert Calls, a qui tant debem i que des de Cabrera continua batallant de forma activisme i clandestina per la mala salut de ferro de la cultura i la literatura de visió maresmenca. Va ser el seu gendre, l'amic i artista visual Josep Maria Codina, qui em va demanar que des de Clack ens incorporéssim a la comissió ciutadana que des de finals del 2015 es va posar a preparar un seguit d'actes per recordar-lo (formada per Òmnium Cultural Maresme, els familiars de Ventura Ametller i altres activistes culturals com la Neus Pinart o en Joan Safont). En podeu veure els actes que hem parit aquí.

Però tornem al tema. El recital de clausura. El VA^RECITAL planteja una forma de treballar que considero nova. Primer, perquè des de Clack ens atrevim a sumar poesia, música electrònica i audiovisual en directe. Tot a la vegada. Serà un luxe treballar amb el jove i mataroní Jordi Lopez, l'alter ego de DJ Swet. Beats i textures electròniques sobre vinils per posar banda sonora original als versos de Ventura Ametller. L'altre luxe serà la direcció literària de Jaume C. Pons Alorda, que dirigirà set poetes dels països catalans (Pau Vadell, Raquel Santanera, Lluís Calvo, Anna Gual, Teresa d'Arenys, Joan Carles González Pujalte i ell mateix) recitant poemes inèdits d'en Ventura. Al damunt hi aporto la direcció artística, que a partir d'una posada en escena austera i despullada recrea l'univers de fusta i llumetes que tant m'agrada i que ja vaig aplicar a Avui Ovidi, i al voltant, als murs, projeccions audiovisuals en directe.

El recital és destacable també per com l'hem bastit. Perquè ho hem fet a quatre bandes; insistint en que aquest espectacle s'havia d'estrenar per la porta gran, seduint al Poesia i +, a l'Ajuntament de Mataró i a la Comissió ciutadana. Connectant i amplificant. Posant el millor de Clack com a productora cultural i audiovisual al servei d'un homenatge ocult imprescindible. Quan aconseguim anar junts, la ciutat hi guanya.

El VA^RECITAL és un dels somnis d'una nit d'estiu que vull viure aquests propers mesos. En tenim d'altres preparats, de somnis de nits d'estiu. Però aquesta, per tot el que em significa i ens significa, serà especialment emotiva. Tot torna. Tot es reconverteix.Els llenguatges del 21 recuperen (reivindiquen) les idees del 20. Tot és el mateix. Terra, somni, forma. Record, vida, mort. Expressió, voluntat, poesia. El 9 de juliol ho posarem en escena. De nou, creant universos per a ser compartits.
 

 [Fotograma del projecte audiovisual que estem creant i que es projectarà el dia 9 de juliol del 2016 a les 22h al Pati del Cafè Nou]

música | ciutat | atzucac | resistència

Programar música en directe s'està convertint en una petita heroïcitat. Aquest cap de setmana baixa la persiana la taverna Atzucac, que durant divuit anys ha ofert de forma irregular concerts. Hi he vist tocar des d'en Marc Ràmia a Carles Belda, passant per La Coixinera o en Cesk Freixas. I multitud de DJs -a can Atzucac sempre n'han dit PDs- que han amanit amb beats i ritmes dotzenes de matinades. Trobaré a faltar l'Atzucac; perquè hi vaig des de l'adolescència tardana. I allà hi he viscut multitud d'històries.

La música necessita que la cuidin. Quan va tancar El Dau ja ho vaig dir. Després va tancar l'Arcàdia. I ara l'Atzucac.I la música continua desatesa, desamparada. En parlava avui, amb portada inclosa, El Tot Mataró. En l'article hi surto defensant que "els concerts fan ciutat, no són soroll". Venia a dir que sovint tot depèn de la òptica amb que es miri un fenomen. La música pot ser una problemàtica, un tema de llicències i condicionants. Però la música també pot ser cohesió social, diàleg cultural, capitalitat i atracció turística i aposta per músics emergents locals. Des d'El Públic hem optat per aquesta segona mirada sobre la música en directe. Una mirada que valori els espais de resistència cultural que aposten per entendre que sense cultura de base i tercer sector, sense militants de la cultura musical, una ciutat com Mataró deixa de tenir bona part del valor que podria tenir. Tant de bo, tard o d'hora, la cosa canviï.

[Fotografia cedida de l'article d'El TOT Mataró]

Cicle de Músiques Tranquil·les: brotar enmig de l'hivern

Aquest migdia hem presentat l'onzena edició del Cicle de Músiques Tranquil·les, que començarà a finals de gener. Com que ningú ens ha regalat res, valoro molt cada cosa que aconseguim. Per cinquè any consecutiu participem d'aquesta iniciativa única en tot l'any a la ciutat. Única perquè la música en directe -amb l'excepció de Les Santes i la seva hiperbòlica agenda de juliol farcida de concerts gratuïts- no té a Mataró cap altra ocasió per coordinar-se durant gairebé tres mesos i aparèixer a quatre espais diferents (Cafè de Mar, Clap, Monumental i El Públic).

He tingut un moment per mirar enrera i sorprendre'm. En parlava l'any passat: som fills de tot això. I ara també ho bastim nosaltres. Increïble. Asseguts a la taula de la roda de premsa he pensat en que fa tot just un any també ens acompanyava en Gustavo Herraiz de l'Arcàdia Cafè Cultural, un espai que va tancar aquest estiu passat, just abans del setembre. He pensat en el seu somriure murri. I l'he trobat a faltar.

Vivim uns moments en que donar per suposades les coses és una mala idea. Res és espontani, ni els projectes s'aguanten per art de màgia. Darrera cada concert hi ha una negociació, un esforç, un treball de mails, calendaris, planificacions. Ho he tornat a dir a la roda de premsa: el cicle de Músiques Tranquil·les és un petit gran miracle. Una primavera musical que brota a la ciutat enmig de l'hivern.

El cartell que presenta El Públic crec que és el més ric de tots els que hem presentat mai en la història de la nostra participació en el Tranquil·les. El bellíssim menorquí Cris Juanico, l'aposta de Bankrobber Ran Ran Ran, els retornats Glaucs, la poètica dels Sol i Menta, l'emergència d'Ian Sala i la proximitat de la bandautora de Sant Vicenç de Montalt Edurne Vega. Les entrades pels concerts es poden comprar de forma anticipada aquí.

Una vegada més, brotem enmig de l'hivern. M'agradaria començar a deixar l'hivern. I pensar més en la primavera. Arribar a viure la primavera. Però per això cal que brilli el sol. I també que els que toca reguin amb la regularitat i l'estima necessàries. La terra sembrada de la ciutat s'ho mereix.

Tranquil·lament: reflexions sobre la música i la ciutat

 Aquest migdia hem presentat la programació del Cicle de Músiques Tranquil·les 2015 al vestíbul del Teatre Monumental. Ens fa molta il·lusió perquè a la taula érem cinc representants; l'Ajuntament de Mataró i quatre espais de música en viu (Clap, El Públic, Arcàdia Cafè Cultural i Espai Culinari del Cafè de Mar). Seure en una sola taula amb en Joaquim, en Jordi, l'Elena i en Gustavo m'ha fet pensar que quan anem junts som molt més forts.

El cicle celebra els deu anys. Nosaltres som fills d’aquest cicle. Adriana Calcanottho, Refree, Els Pets o Roger Mas són alguns dels músics que quan teníem uns quants anys menys consumíem encantats al Casal de la Nova Aliança, l'Arcàdia o el Clap. I ara resulta que ara ens hem convertit en productors del mateix, en co-productors, en copromotors. En els moments que viu la música en directe fer deu anys és un autèntic petit gran miracle.

Més enllà dels caps de cartell de Sílvia Pérez Cruz o Luar Na lubre, a El Públic apostem per propostes locals com els joveníssims Jarps (22 de febrer), A la Quieta Band (1 de febrer), Leds (15 de març) o l'arenyenc Il Xef Malatesta (8 de març). És la principal aportació que fem al Músiques Tranquil·les. Posar la base de baix. També portarem a Miquel Abras (15 de març), que ens fa moltíssima gràcia.

Sempre m'acaba venint el cap -i ho he deixat anar a la roda de premsa- que volem reivindicar els espais de petit format de la ciutat. El Públic no és més que un exemple d'aquesta obstinació. Apostem per la cultura local i nacional i ens sentim tercer sector cultural. Quan més n’hi hagin i més coordinats estiguem entre nosaltres i amb l’administració millor anirà la ciutat i més vitalitat cultural tindrà. La cultura ajuda a donar tremp a la trama urbana. L'eix de Can Xammar, on estem, està vivint una nova primavera gràcies a que entre cafès, espais culturals, coworkings, botigues de segona mà i productes ecològics la zona està guanyant enters i n'és un bon exemple.

Per cert, serà el primer any en que totes les entrades dels nostres concerts es poden comprar anticipament per internet aquí. Volem facilitar que tothom qui ho vulgui comparteixi, regali i visqui el principal cicle musical del que participem. Amb mides micro però a la vegada amb una voluntat de treball i professionalitzacó macro. Sincerament, crec que es tracta d'això.

Música. Perifèria. Compromís.

Les perifèries (Mataró) poden ser una oportunitat. I amb la cultura gairebé és una obligació, ser una oportunitat. Per això des d’El Públic entenem que cal apostar per crear un circuit que permeti, fora del centre, en plena perifèria, que la música de petit format i de qualitat sigui possible.

El passat maig ja vam treballar conjuntament amb l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) per a programar una minigira de Josh Rouse per tres espais de l’àrea metropolitana que com nosaltres són petits, tenen un tracte cuidat i aposten per la qualitat. Van ser el Depósito Legal de L’Hospitalet de Llobregat, l’Heliogàbal de Barcelona i el mateix El Públic de Mataró.

La nostra feina hauria de servir per donar un espai a les bandes de casa nostra, però també per acostar aquelles propostes que compleixin els nostres tres eixos editorials: territori, llengua i compromís.  La música sempre ha servit per reivindicar les utopies, les lluites i els somnis de moltíssimes generacions. Catalunya en té una enorme tradició. Per això hem decidit programar una nit de cançons, revolta i poesia amb noves veus. Meritxell Gené i Jordi Montáñez són dos exponents de la nova fornada de músics que beuen de la tradició més combativa de la cançó d’autor d’Ovidi Montllor o Feliu Ventura. Els tindrem el dia 6 de novembre.

El diumenge 14 de desembre acollirem un recital en solitari del guitarrista Toti Soler.  En la música del país, la guitarra té en Toti Soler la història viva de la música moderna catalana; una autèntica celebritat que abarca des de la nova cançó fins a la fusió més actual. Una oportunitat única per gaudir en un ambient íntim i per setanta persones d’un geni de la música catalana.

I a mitjans de gener, el dia 18, tindrem un concert dels Ebri Knight, el fenomen folk de l’any.  Després de quatre temporades, clamava al cel que no haguessin actuat en el nostre escenari de fusta natural. Els maresmencs Ebri Knight arriben a El Públic amb una projecció espectacular i després de recòrrer els Països Catalans amb una gira de primavera i estiu amb més de seixanta concerts i amb el flamant Premi Enderrock al millor disc de folk del 2013 amb "La Palla va cara". Revolta, folk i poesia des del Maresme lliure i tropical. Imprescindibles.

Nosaltres prenem el compromís de la música en directe de petit format perquè la puguem disfrutar a la perifèria. Es diu que és allà on es couen els canvis que tard o d’hora assaltaran el centre. Si voleu, podeu venir a descobrir-los amb nosaltres.

[article publicat al Tribuna Maresme del novembre del 2014]

Un cafè, una oficina, un punt de trobada.

Sovint tinc la sensació que no sé explicar prou bé l'entusiasme permanent que em mou i m'agita per dins.
En parla molt bé en Joan Salicrú al seu blog de la signatura i presentació pública del nou projecte que impulsem amb Clack: un nou espai de treball i cultural amb cafè a Can Xammar, al cor de Mataró i a 3 minuts de la platja.
Hem vingut per quedar-nos. Perquè ens estimem el lloc on vivim.
Per construir alternatives de cultura, autogestió, treball i convivència.
Benvinguts a un projecte que voldrem compartir intensament amb tots vosaltres.