L'amic de la infància de Ventura Ametller

 Ventura Ametller, alter ego de l'escriptor i assagista Bonaventura Claveguera (Pals, 1933 - Mataró, 2008) continua sent un personatge que, després de gairebé dues dècades d'absència, continua despertant nous viaranys de descoberta que amplifiquen la seva obra però també el món on va viure. 

El passat 11 de juliol es va celebrar la presentació de l'obra poètica completa (publicada el 2024 per Edicions del 1984) a la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. Acollits per la incombustible Teresa Calabús, la sala d'actes de l'espai literari es va omplir per escoltar dos empordans molt especials. 

El primer era el nonagenari Jaume Bassa Pascual. Bassa, enginyer de professió, va ser company d'estudi de Claveguera a "Els Fossos", que era el nom popular que es donava al Col·legi de La Salle de Figueres. Van ser amics d'infància i de primera joventut, coincidint durant els primers anys del 1940 a l'internat. Bonaventura  va destacar pel seu interès per la lectura i el coneixement i la seva afició per les ciències naturals, ja a l'època acadèmica. Bassa el va recordar. En les seves converses existencials, en les trifulques a la institució, a l'enorme edifici, màgic i precari, a l'aventura de fer-se gran. A l'ambient de l'època, entre gris i amb brots d'esperança catalanista. De fet el propi Bassa, sense saber-ho va acabar sent personatge literari; i apareix a la obra "Resta Kaòtica" que Ventura Ametller va publicar anys més tard recordant aquella època de joventut. De fet ho va saber dècades més tard, ja en ple segle XXI. La vida. 

El segon empordanès convidat al vespre va ser l'assagista i escriptor, Adrià Pujol, també va participar a la taula rodona. "Enfant terrible", empordanès de socarrel i amb orígens a Begur, Pujol va recordar que Ventura Ametller es troba entre els grans il·luminats de la literatura catalana, com Joan Perucho, Josep Palau i Fabre o Perejaume. 

També es va parlar del Premi de poesia Ventura Ametller, que enguany complirà la seva setena edició, amb el poemari "ESCOMESES" de Ricard Ripoll com a obra guardonada. O de la tribu dels venturians, aquesta mescla de familiars, amics i intel·lectuals, llibreters com els Dòria i activistes com els d'Òmnium Maresme que fa infatigable l'obra de l'associació Ventura Ametller, que vetlla i projecta la seva extraordinària obra literària. L'acte es va cloure amb la retransmissió per altaveus de quatre poemes, recitats per l'actor Joan Massotkleiner. Ventura Ametller es projectava allà en plena forma. I la seva poesia trascendia un vespre d'estiu, xafogós i allargat. 

Any nou

Acabem un any i en comencem un altre. Un any de vertigen que marxa. Un any que arriba que s'apunta extraordinari. Hem deixat enrere coses. Algunes importants, com El Públic. Però com sempre diu la meva àvia, només pots obrir noves portes si ets capaç de tancar-ne d'altres. Hem tancat amb una barreja de tristesa, nostàlgia i esperança. Crec que això també deu ser madurar una mica. Les contradiccions. També n'hem obert de noves. L'oficina de la nostra cooperativa Clack al Cafè de Mar. O el documental Polifonia Vasca. O espectacles audiovisuals com VArecital, espots per l'Assemblea Nacional Catalana o el Dia Mundial de la Televisió o projectes com Avui Ovidi.

En aquest nou any no em marco molts propòsits. Deixar exposats, ordenats i polits els meus projectes pendents en una estanteria ben visible, al menjador lluminós, i tenir-los presents. Reordenar el meu temps quan un nen de cinc mesos et reclama cada gram de la teva energia. Saber esperar. Saber estimar. Intentar, com deia Almudena Grandes, viure sense tenir por. Fer una pila de llibres a l'estudi pendents de llegir. Mirar més als ulls d'en Simó. Continuar treballar en coses que m'agradin. Viatjar a París, a Berlín, agafar algun ferry. Anotar Joan Peiró, Josep Palau i Fabre o Cesc Freixas a la meva llista de persones a qui he passat el meu rasclet d'artesà audiovisual.

Hi penso. Serà un any nou ple de projectes antics, no pas nous. Any nou i idees velles. Any nou i memòries. Any nou només comprensible recollint totes les coses que ens empenyen des del darrera. Any nou amb la Maria en Simó agafats a les meves mans. Any nou per ser una mica més dignes.

Ventura Ametller: rellegir la poesia del 20 amb els llenguatges del 21

Passa el temps i quan les coses es relliguen i surten continuo pensant que és gairebé un autèntic miracle. Però es relliguen. I surten. I em continuo sorprenent, perquè en la cultura acabar les coses i estrenar-les sovint és un miracle en sí mateix. I quan surten, tenim la oportunitat de viure-les en primera persona. És el cas del VA^RECITAL, l'espectacle que el 9 de juliol a la nit al Pati del Cafè Nou de Mataró clausurarà els actes de commemoració dels trenta anys de la publicació de Summa Kaòtica, la novel·la clau de l'escriptor i poeta expressionista local Ventura Ametller.

Mai havia llegit Ventura Ametller. Malgrat vaig ser, el 2008, a la presentació a Can Palauet de la reedició del Summa. Hi havia l'Albert Calls, a qui tant debem i que des de Cabrera continua batallant de forma activisme i clandestina per la mala salut de ferro de la cultura i la literatura de visió maresmenca. Va ser el seu gendre, l'amic i artista visual Josep Maria Codina, qui em va demanar que des de Clack ens incorporéssim a la comissió ciutadana que des de finals del 2015 es va posar a preparar un seguit d'actes per recordar-lo (formada per Òmnium Cultural Maresme, els familiars de Ventura Ametller i altres activistes culturals com la Neus Pinart o en Joan Safont). En podeu veure els actes que hem parit aquí.

Però tornem al tema. El recital de clausura. El VA^RECITAL planteja una forma de treballar que considero nova. Primer, perquè des de Clack ens atrevim a sumar poesia, música electrònica i audiovisual en directe. Tot a la vegada. Serà un luxe treballar amb el jove i mataroní Jordi Lopez, l'alter ego de DJ Swet. Beats i textures electròniques sobre vinils per posar banda sonora original als versos de Ventura Ametller. L'altre luxe serà la direcció literària de Jaume C. Pons Alorda, que dirigirà set poetes dels països catalans (Pau Vadell, Raquel Santanera, Lluís Calvo, Anna Gual, Teresa d'Arenys, Joan Carles González Pujalte i ell mateix) recitant poemes inèdits d'en Ventura. Al damunt hi aporto la direcció artística, que a partir d'una posada en escena austera i despullada recrea l'univers de fusta i llumetes que tant m'agrada i que ja vaig aplicar a Avui Ovidi, i al voltant, als murs, projeccions audiovisuals en directe.

El recital és destacable també per com l'hem bastit. Perquè ho hem fet a quatre bandes; insistint en que aquest espectacle s'havia d'estrenar per la porta gran, seduint al Poesia i +, a l'Ajuntament de Mataró i a la Comissió ciutadana. Connectant i amplificant. Posant el millor de Clack com a productora cultural i audiovisual al servei d'un homenatge ocult imprescindible. Quan aconseguim anar junts, la ciutat hi guanya.

El VA^RECITAL és un dels somnis d'una nit d'estiu que vull viure aquests propers mesos. En tenim d'altres preparats, de somnis de nits d'estiu. Però aquesta, per tot el que em significa i ens significa, serà especialment emotiva. Tot torna. Tot es reconverteix.Els llenguatges del 21 recuperen (reivindiquen) les idees del 20. Tot és el mateix. Terra, somni, forma. Record, vida, mort. Expressió, voluntat, poesia. El 9 de juliol ho posarem en escena. De nou, creant universos per a ser compartits.
 

 [Fotograma del projecte audiovisual que estem creant i que es projectarà el dia 9 de juliol del 2016 a les 22h al Pati del Cafè Nou]