30 de juliol del 2012

Dia zero. Una finestra al mar.

Primer dia després d'un frenesí anomenat Les Santes. Llevar-me amb el cap emboirat. El dia núvol ho embolcalla tot d'una nostàlgia urgent. El buit després de la celebració. El silenci després de la música.
La finestra oberta de bat a bat, les cortines blaves movent-se lleugerament. Al fons hi veig el mar.
Demà de nou, torno a Formentera. Acompanyant els Ebri Knight. I aprofitant per actuar la vesprada del dia 3 d'agost. Les cançons apunt, la guitarra afinada. Dia zero des de molts punts de vista. I davant meu, una finestra al mar.

9 de juliol del 2012

De rumba, de gitanos i de Mataró

Avui al matí a El Públic hem presentat la diada festiva que el proper divendres organitza Agipcat, una associació que engloba una quinzena d’entitats gitanes dels Països Catalans i que té la seu a Mataró.

No em canso de dir que ens calen més espais on poder intercanviar els nostres punts de vista. Ens estem acostumant -mal acostumant, diria- a escoltar, veure i debatre amb persones que tenen punts de vista molt similars als nostres. Així, sovint, ens trobem amb unes percepcions de la realitat molt premeditades. I sovint, viciades. Els gitanos continuen sent els grans desconeguts de la nostra ciutat. Coneixem que els gambians, senegalesos o marroquins venen de Tànger, o Banjul, o Larache. Però i els gitanos? D'on venen? Què parlen? Què els diferencia de nosaltres? Quins valors tenen com a col·lectiu que aporten a la resta de la comunitat mataronina? En un moment on per primera vegada tenim xenòfobs declarats a l'Ajuntament de Mataró -llegir Plataforma per Catalunya- cal obrir i intercanviar encara més.

Durant l'acte hem comptat amb la presència de personalitats que al voltant de la rumba s'han fet un nom a nivell internacional. En ‘Sicus’ Carbonell, secretari de l’Agipcat, i cantant dels Sabor de Gràcia, o  Ramon Giménez, líder fundador dels Lenacay i antic guitarra dels Ojos de Brujo. Tots dos són veïns de Mataró. I m'explicaven que volen aportar tot el que puguin perquè la ciutat guanyi en cohesió social però sobretot, en diàleg cultural.


Ho ha explicat en Manel Carbonell, tresorer de l’entitat zíngara. "Si no ens coneixem no ens podem entendre". Doncs apa. Mentres sonava la rumba catalana amb dues guitarres per tancar la roda de premsa pensava que hi ha molt per fer i molt per explicar. Avui a l'acabar, ja ens hem intercanviat els telèfons. O estem pel que estem o no estem pel que estem. Però de ben segurM se sentirà parlar més de rumba, de gitanos i de Mataró.