19 de febrer del 2006

manifestació

De sempre, he pensat que les manifestacions permeten plasmar en el camp de la física valors i batzucades sentimentalistes que ens ballen pel camp de la metafísica.
I quan parlo de manifestacions no ho vull dir com una manifestació típica, amb pancartes, banderes i càntics. Parlo també de concerts , per exemple.
Jo porto dies sense manifestacions. ja ho vaig dir fa dies. Tantes boques parlant m'atabalen, em cansen molt ràpid, m'ennuvolen, em maregen.

La ilusión vale cuando la realidad la toma de la mano

1 de febrer del 2006

Què ha estat el que he fet


Onofre Bouvilla és el protagonista de la novel·la de Eduardo Mendoza "La ciudad de los prodigios". Aquests dies, finalment, me l'estic acabant de llegir.
Onofre és un vividor nat, una fura que se'n diu, un espavilat. Un miserable que arriba a la Barcelona que s'està edificant per a rebre l'Exposició Universal del 1888. Onofre es converteix en bandit, i roba, extorsiona, enganya, viola i, finalment, guanya.
Al final de la seva vida, mirant des del finestral de la seva gran casa, a la falda de la Bonanova, es queda somiant despert. I diu que de cop i volta, tota la seva vida li sembla un gran somni, com si s'hagués plegat telescopicament i de sobte es compilés en una sola respiració, en una vaga forma distreta.
Ahir amb la Marina vaig anar a veure Brokeback Mountain, d'Ang Lee. Extraordinària pel·lícula, per la capacitat de reinventar un univers -el del western masclista- de dalt a baix.
Segur que Andy, el jove vaquer homosexual que acaba els seus dies vivint en una tronada caravana, sent el mateix que Onofre. Quan un ha viscut tantes coses, i de sobte, té l'horror de la contemplació del final, tant aprop.