27 de gener del 2007

No oblidem

Fa 68 anys les tropes feixistes del general Francisco Franco van ocupar Mataró i Argentona, la vall de la riera d'Argentona. La gent, espavorida, aterrada per tanta misèria i mort, va rebre com a herois les rengleres franquistes que entraven a les poblacions. Alguns fins i tot van penjar domassos blancs als balcons en senyal de pau. El mateix dia van començar les detencions i els empresonaments. Durant els següents deu anys, a Argentona van morir afusellats pels feixistes més de vint homes: pagesos, manobres...
El silenci es va cernir damunt aquells noms. Jo no oblido. Fa 68 anys els feixistes van entrar al meu poble.

25 de gener del 2007

El vent d’Argelés-sur-mer

Al final de la jornada de ruta ens aproximem a les platges d’Argelés-sur-mer, a quatre quilòmetres d’Elna. Gairebé les sis de la tarda, que a finals de novembre ja són les sis del vespre. La tarda avança ràpida i fosqueja.
Una pinya petita, menuda, formada pels participants a la ruta, s’apreta quinze metres endins de l’arenal de la platja, que s’allarga cent metres fins a pet d’ones. Un vent fred, sorollós, ens embolcalla.
La ventissa xiula, i només el silenci trencat pel rumor del mar. Llegim textos que recorden la desgràcia de l’èxode, la desgràcia dels camps de presoners, la desgràcia de l’exili, la desgràcia dels rojos de totes les nacionalitats que van acabar confinats entre filferrades a les platges del Rosselló l’hivern del 1939.
Un monòlit amagat entre els pins del passeig marítim d’Argelés-sur-mer recorda aquells fets. Al voltant, els pisos d’apartaments turístics tenen les persianes baixades. És temporada baixa.
La platja, ampla i plana, s’estén fins al mar gris. El mar, testimoni mut i impertèrrit del sacrifici, la resistència i el valor.
La història queda feta d’un brogit d’ànimes perdudes, i rera d’ella, nosaltres i l’esperança.

17 de gener del 2007

Verdaguer en moments de cruïlla

El crític de cinema Joaquim Casas parlava de la vigència dels clàssics. Del director americà John Ford com el creador d'un discurs impertorbable, inesborrable, perpetu.

En moments de canvi, reivindiquem els clàssics. Jo em quedo amb el poeta Verdaguer com a exemple català de la vigència dels clàssics. En moment de canvi, coratge al cor i força al braç.

al meu cor doneu coratge,/
al meu braç força i braó,/
i si al pujar a la muntanya hui me deieu Rei hermós,/
al tornar a pujarla me direu conqueridor. /