8 d’octubre del 2013

Personesf: m'agrada l'economia.


M'agrada l'economia. Recordo quan el meu avi -que durant trenta-set anys va ser comptable d'una instal·lació agrícola del Pla d'Urgell- em va regalar als onze anys la meva primera llibreta folrada de cuir vermell per a comptabilitzar els meus comptes. Era com una fulla d'excel impresa. Hi escrivia amb llapis ben afilat una entrada de 25 pessetes de la paga setmanal. O en feia sortir 200 pessetes per la revista Micromania que em comprava cada mes al quiosc del Carrer Gran d'Argentona.
Qui ens hauria de dir al meu avi i a mi que jo amb 31 anys hauria treballat per a 84 empreses diferents, faria anar l'excel amb el meu portàtil i que Micromania seria un portal web enlloc d'una revista de paper que parlaria de jocs com el Call of Duty Ghosts. Per cert, la majoria de diaris que comprava a l'antic quiosc ara els descarrego des del meu smartphone.
M'agrada l'economia. Però ella -i el món sencer al seu darrera- està canviant molt depressa. I l'economia continua sent una pedra angular des de la qual hem de poder comprendre (una mica) el món. Ens estem adonant que l'economia no només la fan els números, els índexs, les referències o els canvis. L'economia també es basteix a partir d'actituds i accions basades en fer les coses d'una manera poc tradicional o fins i tot convencional. Felicitat. Fusió. Formació. Filosofia. Són conceptes que a partir d'una mateixa lletra d'inici ens porten a entendre que l'economia també ha de ser divertida, creativa, sostenible, autèntica, humana o innovadora. El que anomenem el #factorf. Per això des de Clack treballem amb Tecnocampus i m1tv per impulsar un nou projecte que parli de l'economia des de totes les vessants que la composen. Especialment parlarem amb persones. Senzillament persones, que han estat capaces de multiplicar-se per aquest factor f. F de fenomen. F de feina. F, sobretot, de futur.
M'agrada l'economia. Perquè amb ella som capaços de canviar el món. Avui arrenquem Personesf entrevistant al pedagog Gregorio Luri, descobrint els emprenedors culturals de Verkami o reivindicant els Premis Cre@tic. I ho fem des del territori. A ritme de banda sonora original dels genials The Free Fall Band. I amb un joveníssim i gran equip humà i tècnic darrera la producció audiovisual, tècnica i de continguts.
Em reafirmo. M'agrada l'economia. L'economia que compta amb les persones. La real. La que sorgeix del territori. I també m'agrada la F. F de futur.

2 d’octubre del 2013

La cooperació ens fa més feliços

La cooperació ens fa més feliços. Aquesta frase meva va sortir a l'article que el digital econòmic Via Empresa va dedicar a la cooperació empresarial fa un parell de dies. En ell es parla sobre la necessitat de posar d'acord diferents empreses en moments difícils. I fer que cadascuna d'elles aporti el que millor sap fer per tirar endavant projectes compartits.

De fet, com gairebé tot, no és res de nou sota el sol. Cooperar -sigui en la forma jurídica que sigui- té més a veure amb una manera d'entendre el funcionament de la teva pròpia vida que no pas en tirar endavant una empresa, entitat o projecte empresarial. Horitzontalitat, transparència, proximitat... són paraules que tal com dic a l'article provenen d'una militància clara. Intentar ser més feliços amb cada cosa que fem. Clack i El Públic en són dos bons exemples. Intentar sumar en clau col·lectiva i no en clau individual. Batallar perquè les coses compartides arriben sempre molt més lluny. Continuar creient que una altra economia és possible, que no tot són males notícies. I que aquesta economia més creativa, més comunitària, més lliure... l'aixequem dia a dia, com la persiana.