26 de gener del 2010

Reflexió Laboral

Hi ha persones que es poden permetre el luxe de viure la vida sense fotre pràcticament ni brot. Sense pensar gaire en el valor de cada cosa. Sense fer el salt cap endavant. Sense pensar en aportar alguna cosa rellevant als altres. Ni ho envejo ni ho denuncio ni ho felicito.

Hi ha persones que es poden permetre el luxe de viure la vida mirant-la a la cara i deixant el millor de sí mateixos per tirar endavant. Sense voler viure de rendes ni privilegis. Sense deixar d'intentar cada cop fer-ho millor. Sense deixar de pensar en aportar alguna cosa rellevant a la seva família, a la seva ciutat o poble, al seu país. Això és el que envejo. Això és el que intento assenyalar amb el dit. Això és el que felicito.

Reflexió laboral:
Intentar cada dia en l'àmbit laboral fer-ho millor, treballar millor, esforçar-me tant com pugui.
Fer de la feina del dia a dia un petit gran miracle que em fagi sentir més feliç, més creatiu, més cooperatiu, més honest, més ciutadà, més compromès amb els homes i dones d'aquest petit país on visc. No em veig capaç de cap altre alternativa.

22 de gener del 2010

Quintana a La Sexta

D'alguna cosa ha de servir tenir un dels grups multimèdia més potents d'Europa amb seu a Barcelona. Aquesta setmana La Sexta ha fet un pas endavant. Gairebé històric, diria, en programar una actuació en directe d'un música cantant en català ¡en directe per les Espanyes!
Gerard Quintana és el pioner escollit per llançar-se al directe parlant de Barcelona i cantant en la nostra llengua. Quina felicitat normalitzar les coses. Quina felicitat que arreu de l'estat puguin gaudir de la clarividència de Barcelona en colors de Quintana. Quina felicitat comptar amb els sants Buenafuente, Berto, Roures i companyia que aposten per explicar a fora que aquí existim i tenim colors i sons propis.

21 de gener del 2010

Un dia qualsevol

09:30 Reunió a Mataró. 10:35 Marxo amb cotxe amb en Manel de rodatge a Sant Joan Despí. 11:45 Arribem a Tv3. 12:15 Entrevista i enregistrament amb la Mònica i en Manel a en Xavier Bosch d'Àgora. 13:35 Marxo cap a Barcelona. 14:15 Dino en un cafè petitó del carrer Aragó. 14:45 Corregeixo els darrers exàmens dels meus alumnes de televisió. 15:05 Reunió al CETA per preparar un video promocional. 17:10 Cafè amb la Victòria a Maria Cristina fent un Starbucks. 17:45 Marxo amb en Joan cap a Enderrock. 18:10 Reunió sobre el nou documental (en projecte). 19:55 Enfilem els ferrocarrils. 20:38 Em trobo en Sergio Morales al bus i xerrem de cooperativisme, empresa i com governar sense equivocar-se (impossible). 21:35 entro per la porta dels estudis de Televisió de Mataró. 21:40 Arrenca La Fàbrica amb un equip de gent professional i brutal. 22:50 Acabem el rodatge televisiu. 23:05 Sopem amb operadors, realitzadors i músics al Birrateka. 23:59 En Roger m'acompanya a casa amb cotxe. 00:07 Truco al timbre perquè m'he deixat les claus. 00:08 M'obren i pujo les escales. Malgrat tot, hem fet realitat un altre dia ple de persones i oportunitats. Un dia qualsevol.

8 de gener del 2010

Un 2010 ple d'oportunitats per la nostra música

El 2009 s’ha tancat en clau musical a casa nostra amb una notícia pèssima: la no celebració, el 2010, del festival Cruïlla de Cultures a la nostra ciutat, segurament l’element que més personalitat havia donat a la capital del Maresme aquests darrers anys. Un festival com el Cruïlla són paraules majors pels amants de la música diversa i desacomplexada. Gràcies a ell i a la gent de Visual Sonora que el fa possible, hem gaudit de noms enormes de la música catalana, llatina i global, amb noms com Omara Portuondo, Manu Chao, José Mercé, Coetus o Khaled. El cop de taula dut a terme per VisualSonora esperem que signifiqui tan sols un avís i des del Diaridelamusica.com urgim el govern municipal a buscar una solució definitiva que permeti la celebració del festival. El 2010 hem de tenir un nou Cruïlla al Maresme amb els seus fundadors al capdavant.

Més enllà d’aquest certamen, el 2010 es presenta amb la sensació que apareixen nous brots verds a l'escena musical del territori. En aquest sentit, cal assenyalar la irrupció de noves sales, amb força, a la comarca, com per exemple l'excel·lent Rubik de Vilassar de Mar o l’empenta que Caixa Laietana està donant a diverses activitats musicals, abandonat el seu tradicional autisme en aquest àmbit. Alguna mala notícia, com la marxa del Kalitja d'Arenys de Munt o la imminent de la Comuna de l'Art de Mataró.

Però la cosa avança. Hi comença a haver una espiral de trobades musicals importants durant l'any, com el Músiques Tranquil·les o el Nits de Jazz a Mataró, el Festival Esclat a Calella, el Jazz en la Nit a Premià de Dalt, el Petitsons a Caldetes, el Cafè Jazz a Calella o les 12 hores a Argentona. N'hi ha més. N'hi ha molts. N'hi haurà més. Per això és tant important que es vagi generant un pool musical a la comarca i que no se centri només en Mataró. En mica en mica, molt més lent del que alguns voldríem, es va teixint una escena musical pròpia a Mataró i la comarca, capaç d’atreure públic tant del Vallès Oriental com de la ciutat comtal. Una passejada noctàmbula un divendres a la nit qualsevol a la zona d’oci nocturn del Pla d’en Boet dóna bona mostra del que diem. La música ha fet Mataró capital d’alguna cosa.

El món és dinàmic -cada cop més, sortosament- i de la mateixa manera que moren coses en neixen de noves: no tenim cap dubte que si finalment es confirma l’anul·lació del Cruïlla 2010 Mataró i el Maresme –que han de caminar junts també en aquest camp des d’ara mateix- sabran substituir d’alguna manera el buit creat per la marxa –encara que sigui temporal del Cruïlla- Des del Diaridelamusica.com, almenys, qualsevol iniciativa en aquest sentit tindrà tot el nostre suport.

La música continua sent oportunitat de creació, de diàleg i també d'indústria cultural. Ara més que mai, hem d'apostar fort pel sector, per les sales, pels músics. Un territori amb una escena musical forta és un territori atractiu. Un territori viu i que avança. I amb les orelles parades a tot el que sona. Ens hi acompanyeu aquest 2010? Per nosaltres no quedarà. Com diem sempre: salut i molta música.

Article publicat com a Director del projecte multimèdia Diaridelamusica.com.

2 de gener del 2010

Lisboa je fuis

Lisboa je fuis
Vers l'incertain, vers l'infini
Vers des ailleurs chercher l'oubli
Comme un fuyard traqué, comme un proscrit.
J'ai gâché l'amour et détruit
Ma vie.

(Katia Guerreiro | Lisboa)