Hi ha persones que es poden permetre el luxe de viure la vida sense fotre pràcticament ni brot. Sense pensar gaire en el valor de cada cosa. Sense fer el salt cap endavant. Sense pensar en aportar alguna cosa rellevant als altres. Ni ho envejo ni ho denuncio ni ho felicito.
Hi ha persones que es poden permetre el luxe de viure la vida mirant-la a la cara i deixant el millor de sí mateixos per tirar endavant. Sense voler viure de rendes ni privilegis. Sense deixar d'intentar cada cop fer-ho millor. Sense deixar de pensar en aportar alguna cosa rellevant a la seva família, a la seva ciutat o poble, al seu país. Això és el que envejo. Això és el que intento assenyalar amb el dit. Això és el que felicito.
Reflexió laboral:
Intentar cada dia en l'àmbit laboral fer-ho millor, treballar millor, esforçar-me tant com pugui.
Fer de la feina del dia a dia un petit gran miracle que em fagi sentir més feliç, més creatiu, més cooperatiu, més honest, més ciutadà, més compromès amb els homes i dones d'aquest petit país on visc. No em veig capaç de cap altre alternativa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada