25 de juliol de 2007

campaments noctàmbuls

Amb en Pol i en Ferran ens hem escapat dos dies i dos nits de campaments de l'Esplai Garbí, els campas, com diuen els monitors esplaieros bragats en mil batalles. Sortint de la Sardinada Flamenca, a les dues, jo a acabar la crònica per ràdio. A les 3 Ferry i Pol On truquen a la porta del pis i pugen. A les 3:30 confabulació sobre com espantar els monitors quan arribem de nit al terreny d'acampada, siutat a Sant Llorenç de la Muga. A les 4 marxem amb el cotxe. A les 6, quan ja ens hem perdut un parell de vegades, es fa de dia i arribem. I partir d'aquí a fer de músics, de Follet Tortuga i del que faci falta.

Ja no recordava com eren les nits de campaments tocant la guitarra fins les tantes. Ni la sensació que els nens d'Orsà o Mestral se t'adormin a la falda després de sopar. Ni la riota perpètua amb els monitors. Ni el nyamnyambonprofit en rotllana abans de posar-se a dinar. Ni acostar-se fins al riu i remullar-se entre xiscles i rialles. Ni plegar tendes implegables. Ni dormir apretats a la tenda de monitors. Ni fer sustos als més grans. Ni tornar a tocar al guitarra fins encara més tard perquè ens ho estem passant pipa. Ni recordar la distància tan curta que es crea entre dos persones quan tot són somriures. Molta noctambulitat però ha valgut la pena...

I ara Les Santes. Get ready.

16 de juliol de 2007

Jaime Roos empetiteix l'Atlàntic i Mataró i Uruguay queden a tocar

Extraordinari recital del cantant uruguaià Jaime Roos al Teatre Monumental. Quin sentiment, tant entre el públic com entre la banda!
Aquí podeu llegir la crònica que he escrit per a la web Festival Cruïlla de Cultures.

El concert va ser molt especial, ara la Núria està de viatge per Llatinoamerica i està precisament a Uruguay, passejant-se entre Colonia i Montevideo. Vaig pensar molt en tu, bonica!

11 de juliol de 2007

Perquè els ciutadans s'allunyen de la política (1)

Exemple pràctic 1:
Un jove de 25 anys es disposa a demanar una ajuda per al pagament del lloguer del seu pis perquè considera que el tripartit catalanista i d'esquerres vetlla perquè els joves putejats com ell per la bogeria de la totxana almenys puguin rebre uns quants euros en compensació.
Quan es disposa a demanar l'ajut l'oficina d'Habitatge Jove de la seva ciutat li diu que no el pot informar telefònicament perquè hi ha massa cua presencialment. A Internet el jove troba que per poder presentar -només presentar- la seva sol·licitud d'ajuda ha de portar presencialment fins a 10 documents diferents, que van des de declaracions jurades fins a fotocopies compulsades fins a contractes fotocopiats fins a autoritzacions firmades. Algú creu que presentar 10 documents de tota índole no provoca que bona part dels joves sol·licitants perdin les ganes de presentar-se a les ajudes?
D'aquí a uns dies "Perquè els ciutadans s'allunyen de la política · Entrega 2".

10 de juliol de 2007



EFE / 23:14
A l'altre costat de l'Atlàntic, a l'altre hemisferi del planeta, a Buenos Aires, avui han vist nevar. Feia dècades que no nevava. Ha nevat tant que han sortit esquimals pels carrers de Buenos Aires. Una era catalana i es feia anomenar Núria.

3 de juliol de 2007

el circ

Un cotxe en flames s'ha enclastat a les portes vidriades de l'aeroport de Glasgow. Un cotxe bomba conduït per un discapacitat mental ha esclatat a un barri del sud de Bagdad. Una caravana de turistes ha estat atacada al desert del Yemen. El circ ha començat a actuar de forma imparable i ningú té els pebrots de dir-ho. Això no té marxa enrera. Tinc la sensació que tot això s'aguanta per un fil.

I darrera aquesta voràgine la voluntat de viure en pau i amb justícia, sobretot amb justícia. I esclar, sense justícia la pau no arribarà mai.
Justícia, justícia, justícia. Justícia per a tots els pobles, per als nens i nenes, per a les dones i als homes, pels ciutadans del sud.

Avui també han sigut rebaixes i per no semblar estúpid m'he comprat una sudadera amb calaveres verdes impreses. I quan marxava de l'Alcampo totes les calaveres se'n reien de mi. I hi veia els turistes del Yemen i el discapacitat mental de Bagdad. I al meu voltant tot eren calaveres que reien. Calaveres buides que reien.