27 de desembre de 2006

números

números escrits en un paper la tarda de la nit de Nadal sobre les despeses ideals a tenir quan un es vol emancipar:

Lloguer de pis compartit 230
Llum, aigua i gas 70
Menjar 50
Telèfon 30
Roba 20
Cafès 10
Llibres i música 10
Medicines 5
Altres 15
Pintura, pinzells, bricolatge 10

22 de desembre de 2006

Esperança (II): Les Alberes

Després de les lectures al rebedor de l’edifici, iniciem una petita visita per la Maternitat. La llum, el blanc de les parets i l’escalinata central, que de ben segur va ser resseguida pels xiscles i les corredisses dels nens, són l’eix central de l’espai, i li confereixen una dimensió impoluta, neta, límpida. La sala de nadons del primer pis, espaiosa, buida, rep pels finestrals la llum del sol, que es retalla definida en els taulons de fusta que conformen el terra. A les parets pengen fotografies dels nadons nascuts o arribats allà en altres temps. La impotència de veure uns cossos esquelètics, menjats per la dissenteria o les febres. Josep, Esther, Ramon, miren amb ulls innocents i pregunten al qui s’atreveix a mirar-los perquè ells han de suportar la incompetència de les persones grans.
Als murs fotografies de noies joveníssimes amb la criatura als braços. Una mestra, una anarquista. Al capdavall dones. Al capdavall, el crit sense pàtries ni ideologies ni violències de la mare. Des del paper engrogueït, miren en silenci des d’un temps que tant pocs recorden.
I pujant l’escalinata arribem a la cúpula coberta de vidre amb estructura de ferro forjat. La vista és esplèndida. La plana del Rosselló s’obre als quatre costats. Perpinyà, insinuant-se al nord, Elna a l’est, i les Alberes al sud. Què difícil deuria ser observar al sud aquelles siluetes muntanyoses que amagaven al darrera la terra deixava per l’exili. Les siluetes retallades enfonsant-se fins al mar, lluny...
Els volts de la Maternitat desprenen un aire desangelat, amb camps descuidats i grans plataners delimitant les línies de la carretera. Fileres de xiprers, falgueres i roures. Enllà, un prat d’herba amb quatre llorers al sol. La bellesa, decrèpita, antiga, embolcalla la Maternitat.

19 de desembre de 2006

Esperança (I): La casa d’Elna

El perfil de la Maternitat se’ns apareix de sobte, a la dreta de l’autocar, que circula lentament per una carretera de les afores d’Elna. Una vegada aparcats, un camí costejat per alts xiprers ens porta fins a les portes de l’edifici. La Maternitat, alta, estilitzada, solitària, amb una amplíssima terrassa d’entrada per la que s’hi accedeix a través de dues escalinates de tall clàssic, sembla obrir-nos les seves portes.
La marinada ens acompanya ja de bon matí, i bat cansat contra els finestrals. En Llorenç Soldevila introdueix a la setantena de persones en Joan-Lluís Mas, tècnic de Cultura i Catalanitat de l’Ajuntament d’Elna. Mas parla de la Maternitat, “un lloc de felicitat i esperança enmig de la tormenta” diu. Construïda a principis del segle XX i acabada el 1903, és llogada a partir de l’estiu del 1939 per Elisabeth, la infermera suïssa fundadora de la Maternitat.
La primera criatura neix a la Maternitat el set de desembre del 1939. Es calcula que fins a la clausura del centre per part de les autoritats feixistes el trenta d’abril de 1944, hi hauran nascut unes 600 nenes i nens. Elisabeth, que comptava amb tant sols 25 anys al crear la Maternitat, es va enfrontar personalment en diverses ocasions amb membres de la Gestapo armats, que es presentaven a les portes de la clínica acusant-la d’amagar jueus. La Maternitat va acollir naixements també de jueus i gitanos, perseguits pel règim nazi.
Comprat per l’Ajuntament d’Elna fa pocs anys, el futur de la Maternitat passa per construïr-hi algun tipus de centre d’acollida municipal, especialment per a dones i famílies immigrants que arribin a Elna per motius d’asil polític. La Maternitat, per Joan-Lluís Mas, “ha de ser un lloc que permeti seguir endavant”. Per tant, la iniciativa d’Elisabeth es perpetuarà en el temps.

12 de desembre de 2006

London quick start

M'escapo amb en Roger a London just cinc dies abans d'un final d'any trepidant i un gener amb la direccio d'un documental, la produccio d'un DVD i la planificacio d'un pla de comunicacio per un projecte urbanistic que mescla energies renovables i innovacio social.
Calia trobar un recer de canvi temporal abans d'embestir la feinada. I London, un lloc desconegut per mi, es converteix des del mateix dissabte en un lloc trepidant, ple de llocs per descobrir, persones a observar, olors a imaginar, colors i llums per quedar enlluernat. De Picadilly a Regent's Park, de Portobello Road a Holtborn Station, del mercat de Candem a Waterstone's -la llibreria + gran d'Europa- la capital anglesa es descobreix impressionant.
Ahir al King's Road del barri de Chelsea em va semblar veure't a la sortida d'una botiga de tes. Al cap de dos minuts vaig rebre un missatge teu dient-me que potser el proper estiu viatges a Paris. En tot cas, vagis on vagis, la propera ciutat on viatgi, la descobrire amb tu.