30 d’octubre de 2008

El seny

Arrel de la polèmica del cotxe oficial d'Ernest Benach, i arrel de la polèmica sobre si és necessari un reposapeus per algú que fa milers de quilòmetres a la setmana en un cotxe. Arrel de la polèmica del viatge a Roma dels Armats de Mataró, i arrel de la polèmica sobre si és necessari ajudar una de les institucions més antigues d'una ciutat perquè puguin portar el nom de Mataró davant un dels liders espirituals mundials, considero indispensable una mica de seny, sobretot quan fem anar els diners de tothom, els diners públics, que com bé diuen, sovint esdevenen els diners de ningú.

Seny que apunta límits morals al que paguem per les coses. És assenyat per un President del Parlament pagar més de 9.000 euros per instal·lar una taula de treball, un monitor de televisió i un reposapeus? És assenyat que un conseller de Radiotelevisió Espanyola cobri 120.000 euros anuals per reunir-se per llei dos cops al mes? Ho expliquen aquí. Em remeto al seny. "No perdem el seny!" Deia l'avi. Ni la transparència...

24 d’octubre de 2008

2 mesos =

De cop i volta, de sobte, sense esperar-m'ho, sense avisar ni trucar a la porta, mirant per la finestra bruta de la pluja d'aquests dies, recordo que avui ja fa 2 mesos.
Em sorprenc grisot mirant embaladit el cel de núvols cendrosos des de dins el meu despatx i sento de fons uns nens que surten de l'escola i xisclen i riuen, recordo que avui ja fa 2 mesos.

2 mesos poden ser iguals a tantes coses. A una vida sencera, a una rutina terrible, a un enamorament absolut, a una mort ràpida, a un parèntesis imprescindible, a un qui-dia-passa-any-empeny sense substància ni sabor.

2 mesos poden ser iguals a tantes coses. Adonar-te que n'has tingut prou amb 2 mesos per sentir-te tant lluny de quan bevies vi a Bellavista, corries per agafar l'últim autobús des de l'Alameda i et juraves a tu mateix sota el cel de Santiago que tornaries a ser lliure de tantes coses. Lliure per damunt de tot.

5 d’octubre de 2008

Documental a Madrid

Aquest cap de setmana el passo a Madrid rodant un documental. Acompanyem en Jorge, un equatorià que fa un any i deu mesos que va deixar la seva dona i les seves filles de llavors 3 mesos i 5 anys a l'altre costat de l'Atlàntic per venir a guanyar-se millor la vida i que ara aconsegueix reagrupar la seva família per començar una nova vida a Barcelona.
Marxem al vespre del dissabte des de l'estació del Nord amb un autobús, comodíssim, i tornem el diumenge a la tarda amb l'AVE, rapidíssim. El rodatge val la pena, però acabo rebentat. 3 hores dormides i un munt d'hores de gravació. Demà, més rodatge a Barcelona, al barri del Carmel. M'ha fet ilusió. És la primera vegada que algú em paga per anar a rodar a Madrid. Em sento molt afortunat!