El seny

Arrel de la polèmica del cotxe oficial d'Ernest Benach, i arrel de la polèmica sobre si és necessari un reposapeus per algú que fa milers de quilòmetres a la setmana en un cotxe. Arrel de la polèmica del viatge a Roma dels Armats de Mataró, i arrel de la polèmica sobre si és necessari ajudar una de les institucions més antigues d'una ciutat perquè puguin portar el nom de Mataró davant un dels liders espirituals mundials, considero indispensable una mica de seny, sobretot quan fem anar els diners de tothom, els diners públics, que com bé diuen, sovint esdevenen els diners de ningú.

Seny que apunta límits morals al que paguem per les coses. És assenyat per un President del Parlament pagar més de 9.000 euros per instal·lar una taula de treball, un monitor de televisió i un reposapeus? És assenyat que un conseller de Radiotelevisió Espanyola cobri 120.000 euros anuals per reunir-se per llei dos cops al mes? Ho expliquen aquí. Em remeto al seny. "No perdem el seny!" Deia l'avi. Ni la transparència...