25 de juny de 2006

La mirada de Joaquim Jordà

Avui m'he assabentat que ahir va morir Joaquim Jordà, director de cinema, autor de documentals, traductor, guionista, professor...
Recordo quan al taller de guió de la universitat el vaig veure entrar per la porta, el primer dia de l'assignatura. Era un home corpulent, de mirada profunda, amb uns ulls petits camuflats darrera unes ulleres negres rodones. "Què veieu al vostre voltant que us sembli que cal explicar?" va preguntar Jordà. "Què creieu que val la pena posar davant la càmera, narrar, donar a conèixer, fer entendre?".
Activista polític, amb un ferm compromís ideològic per als moviments de l'extrema esquerra, Jordà era un home que t'escoltava, et mirava directament als ulls, i s'alegrava de veure't quan et veia pels passadissos de la Universitat. "Hombre, amic meu!" sempre em deia. Un professor tant afable que s'atrevia a convidar als seus alumnes a sopar a casa seva. Allà recordo un sopar molt especial, en el que vam tocar cançons amb la guitarra, rumbes, boleros, un tango mal rascat.
D'ell és una cita que em va dir i que guardo; "el guitarrista sempre toca per als altres, però quan toca amb els altres, acaba tocant per a sí mateix". Autor de treballs tant brillants com Númax presenta... o De nens, va ser el creador de guions per directors clau com Aranda o Recha. Jordà feia de pont entre generacions, d'oli d'engranatge, de creador de corrents de fons.
Jordà, un referent sens dubte, un professor guia, un home que ha viscut amb honestedat i ha copçat amb la seva mirada les misèries i les grandeses de la nostra societat convulsa a la vegada pels diners i els valors més grans.

8 de juny de 2006

Sis raons sense raó per votar que sí

Porto un temps en que m'explico les coses a mi mateix, sense fer-ho públic. Ara, però, vull deixar anar sis raons del perquè m'he decidit a votar que sí.
He assistit a conferències i mítings tant dels que demanaven el SÍ com dels que demanaven el NO. I voto amb un SÍ sense complexos, sense pors, sense vergonyes. Però també un SÍ sense dogmes, sense befes, sense insults, sense faltes de respecte. El SÍ respectuós.

1. Perquè penso que el sí és la realitat complexa, el camí difícil, les estructures en equilibri, la bellesa imperfecta, un sí per entendre que les coses no són com un mateix les vol sinó tal i com som capaços de transformar-les, sense dogmes ni falsedats.
2. Perquè penso que els catalans que votaran que sí també són aquells que van a la Romería Rociera, i que van a jugar partits de futbol 7 als camps dels Salesians el divendres al vespre. I no és just dir que l'Estatut només és d'uns quants.
3. Perquè penso que la dignitat no és llicència de ningú i ningú pot otorgar-se-la com a pròpia. La dignitat és d'aquells que lluiten per una cosa honesta, col·lectiva, justa. La dignitat es guanya pas a pas, mica en mica, pam a pam, colze a colze. I qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.
4. Perquè penso que votar que sí vol dir votar amb optimisme, amb convicció que les coses avancen, que col·lectivament triomfem perquè hem arribat a un acord.
5. Perquè penso que dir que sí vol dir creure en el pacte, en l'acord, en la democràcia, en el consens, en el diàleg, en la paraula, en la civilització, en confraternitzar els uns amb els altres i ser capaços de guanyar-hi tots una mica.
6. Perquè com deia un pescador anomenat Nicolau en un llibre de cròniques, "el remar de nit fins alta mar i tornar amb pescada fresca tant val un barat com una tonyina". Estem donant exemple. Treballant calladament per la convivència. Pam a pam. Colze a colze.