28 de setembre de 2005

26 de setembre de 2005

Cel.JPEG [bar nocturn+noia amb sabatetes grogues]

Aquestes nits ens hem perdut pels carrers del casc antic. De dia, quant deixava de portar amunt i avall amb taxis accelerats actors i productors, et buscava pel passeig de la Concha mai et trobava.
De nit aconseguia convènce't per a descobrir un nou bar de pintxos, un restaurant casolà a recer d'un carreró estret o una taberna amb fotografies de presos somrients sobra la barra.

Aquestes nits ens hem dedicat a viure descaradament, arribant cinc minuts abans que tanquessin el bufet de l'Hotel l'endemà al matí, xiulant als taxis perquè ens traslladessin pel passeig marítim, ballant amb un tercio i un calimotxo gegant a les mans en un local de música al carrer de Sant Xoan, saltant com adolescents, cantant a Mikel Erentxun i fent playback amb Jabier Muguruza.
Al cap em queda una fotografia en JPG on una noia amb sabatetes grogues m'acompanyava en un viatge estrany. En la fotografia també hi cabia el moment en el que vam fugir d'aquella festa vermellosa i chic del costat del Kursaal, on dotzenes de persones que no eren ningú vestides de negre intentàvem ser algú rient sense parar i menjant canapès sofisitcats de foiegras i gambes cantàbriques.

Quan tornàvem del viatge vam parar-nos a Mequinensa, on en una placeta amplíssima els nens jugaven amb bicis i pilotes. Recordo que vaig plorar al costat del pantà, sense que em veiessis. Perquè t'estimava, i em semblava que allò seria per a sempre.

21 de setembre de 2005

Sant Sebastian >-. Donosti

Avui marxo al Festival de Cinema de San Sebastian, com a assitant de l'equip de la pel·lícula documental Aguaviva, dirigida per la jove barcelonina Ariadna Pujol i produïda per Alea DF, Canal + i l'IDEC entre altres. El film ha estat sel·leccionat per la mostra Zabaltegi de nous directors. I les crítiques són molt bones. Vaig treballar com a ajudant de producció en el projecte la tardor de l'any passat.
L'equip de la pel·lícula estarem en un hotel al casc antic de la ciutat, a cinc minuts de la famosa "concha". Segur que serà una passada. Intentaré comprar-me algunes entrades per veure aquelles pel·lícules que em criden l'atenció.
Quina sort que m'hagin cridat. El millor; una furgoneta amb la que atravesso tota la península amb quatre dels protagonsites del film que hauré recollit en aquest poblet al costat de Terol.

19 de setembre de 2005

C:/ Search: cheap flat

Estic buscant un lloc on anar a viure. Quan vaig estar a Dinamarca vaig viure sis mesos en un apartament pel meu compte. Un apartament, que recordo exactament, em costava 275 euros al mes amb els rebuts de la llum, l'aigua i la calefacció inclosos. Un petit apartament de encara no vint metres quadrats envoltat de jardins.

Estic buscant un lloc on anar a viure, perquè ja he enllestit la carrera universitària i vull una certa intimitat, una autonomia real, tenir el meu propi espai on decidir sense molestar als altres què faig amb el meu dia a dia; a quina hora dino, a quina hora vaig a dormir, quin dia de la setmana escombro, quan faig bugada, de què omplo la nevera, quina fotografia penjo a la paret del menjador. Foteses.

Miro els anuncis de la immobiliària en una revista editada a tot color i truco. Un pis a l'eixample de Mataró de 55 metres quadrats costa 480 euros de lloguer al mes. El més barat. Té dues habitacions i un lavabo. Una terrasseta de merda de tres metres quadrats que dona a un cel obert. Fent càlculs m'adono que cada metre quadrat em costa al mes uns 8,72 euros. 8,72 euros és el que costa un molt bon sopar a algun dels bars on vaig a vegades. 8,72 euros és una entrada al cinema en un dia que no sigui de l'espectador més una bona coca-cola -jo sempre he optat per les fantes de taronja- o unes crispetes. 8,72 euros és la meitat del que em gasto en telèfon mòbil cada mes -quan controles de trucar només a partir de les 17h perquè la tarifa és a meitat de preu o intentes enviar missatges sms quan no cal parlar. 8,72 euros és l'equivalent a un grandiós ram de girasols que puc regalar a algú que està trist. 8,72 euros és la meitat d'una T10 per anar a Barcelona -quan la TJove diuen que ja no et serveix amb 23 anys. 8,72 euros és una centena part del que em costaria aquell portàtil que des de principis d'estiu busco a bon preu entre la propaganda del PC City, el Media Market, Miró i el Carrefour. 8,72 euros són segurament els meus guanys ponderats mensuals que he aconseguit al llarg de la meva vida professional amb contractes assegurat com déu mana, el que em privarà d'accedir als ajuts per a lloguer de pisos per a "joves amb dificultats econòmiques".

També penso que 8,72 és un bon número per a expressar el fàstic i la sensació de tristesa que em fa veure com l'emancipació dels joves al lloc on visc és un problema sistèmic. A qui ens hem de dirigir per a reclamar una solució real a aquest problema?

15 de setembre de 2005

Palma

He tornat d'un viatge gairebé furtiu a Palma de Mallorca. Em vaig comprar un bitllet d'avió poques hores abans d'agafar el vol -concretament l'avió sortia dimarts a les 7.40 i jo el vaig adquirir el dilluns a les 22.15. D'això se'n diu "last minute sell".
Una mig oferta de feina al final no va lligar del tot, i vaig decidir-me per a acompanyar la Núria a fer un exàmen per a treure's el nivell C de català.

Anar a Mallorca s'ha convertit en una cosa no habitual però tampoc excepcional. He comptabilitzat que durant els darrer any i mig hi he anat set vegades, amb tot tipus de transport; vaixell, fast ferry i avió. I la veritat és que és una sort. Palma m'encanta. L'haver-hi treballat fent el documental "Baltasar Porcel, ressons en la mediterrània" em permet conèixer-la una mica; carrerons, barris, adreces, restaurants, terrasses, passejos, llogarets, placetes, parades d'autobús, hostals barats. I sempre és un plaer tornar-hi, sempre. I encara ho és més quan hi guardes amics com en Blai Vidal, un excel·lent músic que aquest cap de setmana baixarà al principat per anar plegats al Mercat de Música Viva de Vic.

4 de setembre de 2005

sPOT // Gestos a París // cançó

Per fi enllesteixo el rodatge de l'espot publicitari que estem preparant per Actua. He estat tot el dia entre focus, càmeres, directors de fotografia, figurants, actors, llibres, trípodes, pantalles reflectores, sacs de terra, auxiliars de producció i furgonetes de càrrega. Des d'avui en Sergi i en Marçal es posen en el muntatge, i demà a la tarda els aniré a veure. És un anunci ambiciós, on es mescla la imatge real -un travelling amb suspensió a través del centre comercial entre una quinzena de nens i nenes- amb la imatge fantàstica de dibuixos animats en dos dimensions. Un cop el tinguem editat, l'intentaré penjar el resultat al blog, a veure si me'n surto. També estem preparant la campanya de difusió per televisió i cinemes de la comarca del Maresme i el Vallès, a gran escala.
Tot i les crítiques al projecte -en part lícites, suposo que sobretot per la falta de compatibilitat amb els descomptes de la cooperativa Abacus o la sensació que Robafaves esdevé una espècie monopoli de la indústria editorial a Mataró, la qual cosa no considero ni justa ni certa- Actua és una nova forma d'entendre els llibres, la música, les arts manuals o l'oci infantil amb joguines. Aquests dies he tingut la oportunitat de trobar-me amb en Pep Duran, llibreter, narrador de contes i -potser la seva cara més amagada- gerent d'una empresa milionària en inversions. Un tipus interessant, amb la ment oberta, serè, receptiu. Actua en part va ser una idea seva. I temps al temps. La proposta de tallers, xerrades, activitats culturals i de divulgació de la literatura, la imatge o la música per a infants i no tant infants tindrà repercussió assegurada. Perquè les bones idees són fàcils de veure a venir.
::
Continuo barrinant els meus plans de futur. La opció d'una estada llarga -mínima d'un any- a París cada cop pren més força. De moment estic estalviant. Saber francès en un nivell mig-alt és imprescindible. Potser ho poso en pràctica visitant el Visa Pour l'Image durant un parell de dies, una cita de fotoperiodisme sensacional, que en el marc de la delicada Perpinyà adquereix un to d'inaludibilitat per aquells que creuen que la imatge és una eina per a comprendre millor les persones i les situacions que ens envolten. Algú s'anima?
::
Aquesta setmana he compòs una cançó, de dalt a baix. De mica en mica. De tema a tornada. De introducció a final. L'altra dia, comprant les entrades per al concert d'Els Pets, vaig fer la tertúlia amb en Roc Font durant mitja hora. Parlàvem de les relacions cada cop més estretes entre la música d'autor, la literatura i la imatge, tot induït per la força de les noves eines de la tecnologia digital. Aquests dies a Barcelona se celebra una trobada internacional de música electrònica de primer ordre, on es debatran temes com aquest. La ICMC 2005.
A Can Xalant, el nou centre per a joves creadors de Mataró - del qual ja han sortit les bases per a entrar a l'oferta pública de gestió del recinte- caldrà treballar en moltes línies. Espero que almenys una sigui en aquesta direcció.