18 d’octubre de 2003

Avui a la nit actuem amb Aqstics al Correllengua de Badalona. Penso dedicar "El racó de l'esperança" a tota la gent que a Euskalherria i arreu del món lluita per la cultura basca. Perquè cap cultura és millor o pitjor, ni és bona ni dolenta. Totes són riques, i han de subsistir en peu d'igualtat i convivència.
Crec que és el meu granet de sorra.
L'amiga Aina Fernàndez m'ha fet arribar una nota de premsa de la Euskal Etxea, la casa de la cultura basca de Barcelona.
El procés d'ofensiva judicial i policial contra tot allò que s'aproxima a una reivindicació social pels drets culturals d'Euskadi està arribant a extrems difícils d'entendre.
Els escorcolls, els interrogatoris, s'estan convertint en una cosa gairebé habitual en centres culturals, entorns nacionalistes o entorns de promoció de la llengua basca.
Reprodueixo literalment una part del comunicat;

" NECESSITEM ELS DRETS FONAMENTALS I LES GARANTIES JURÍDIQUES. Fa sis mesos, fins i tot el diari britànic "The Times" qualificava les darreres actuacions de l'Audiència Nacional com un "GAL judicial" que liquidava espais civils, vulnerava els drets més fonamentals de la ciutadania i socialitzava la por. Avui -després de les experiències conegudes dels casos de la coordinadora d'alfabetització AEK o els directius d'EITB que s'han esvait i han quedat en no res després d'ingents campanyes propagandístiques- requerim més que mai el respecte absolut a la presumpció d'innocència de les persones detingudes, a la seva integritat física i psíquica, a la limitació del temps en dependències de la Guàrdia Civil i a la suspensió del règim de detenció especial al que estan sotmesos.

3. NECESSITEM LA LLIBERTAT DELS DETINGUTS. Activistes culturals incansables de la llengua basca han estat detinguts, sotmesos a règims d'incomunicació que han estat denunciats per tots els organismes internacionals de drets humans; les seves cases han estat escorcollades; els seus familiars i amics. així com els treballadors i treballadores del Parc Cultural Martin Ugalde, també estan patint els rigors de la legislació antiterrorista, veien com es violenten per l'ocupació policial els seus llocs de treball i la seva tasca en favor de la cultura basca.

El Centre Cultural Euskal Etxea es veu en l'obligació ètica de denunciar aquest nou atac injustificat i embogit a l'èuscar, d'expressar la solidaritat amb les persones detingudes i amb els treballadors de les empreses afectades i de fer una crida a la societat civil catalana perquè rebutgi aquest tipus d'operacions, com ja va fer de forma impagable i solidària amb la denúncia del tancament de l'únic diari escrit en èuscar del món, "Euskaldunon Egunkaria".

Centre Cultural Euskal Etxea
Barcelona, 16 d'octubre de 2003 "

No podem permetre que això continuï. Però tampoc sé quina solució hi ha. Em costa pensar de forma racional quan veig com la prepotència i la indiscriminació ataca a una gent que simplement treballen per tirar endavant la seva pròpia cultura.

16 d’octubre de 2003

En Miguel Angel, el meu professor de l'autoescola, m'ha dit que a principis de novembre ja podria pujar a exàmen, que me'n surto prou bé.
Em fa moltíssimes ganes poder treure'm el carnet, saber que puc agafar un cotxe i anar on em vingui de gust, com em vingui de gust.
Ho haig d'admetre; el cotxe em donarà llibertat de moviments; per anar a veure els de la família al Pla d'Urgell com per anar a escoltar un concert al Clap qualsevol dijous al vespre.

11 d’octubre de 2003

Avui a les 21.00 toquem amb els Aqstics a la Plaça de Guinardó, al barri de Barcelona.
Em fa força il·lusió tornar a tocar unes cançons, cantar unes lletres, fer el que m'agrada. A més avui serem quatre els que farem el concert; l'Oriol (guitarra i veu), l'Eugeni (guitarra), en Joan (el nou tècnic de so argentí) i jo, que cantaré i tocaré la guitarra. Espero passar-m'ho la mar de bé.

11 d’agost de 2003

Avui estic intentant començar a fer funcionar això amb una certa dignitat. Encara ho estic intentat.
Avui les coses no estan gaire fines.
El grup potser es dissol aquesta mateixa tarda, davant una indiferència contrastada d'alguns dels que ho vam veure nèixer. Em preocupa que en Ferran o en Gener no actuïn amb més decisió davant la situació. La il·lusió es perd, com la sorra de platja que s'escola entre les mans. Això és molt trist.