2 de juliol del 2019

Cartes de Toulouse (IX): Bicicletes

A Toulouse vivim la vida sobre dues rodes. En el primer viatge de la mudança, a la furgoneta ja hi vam encabir la nostra bicicleta de passeig, alta, que la Maria s'havia comprat a Florència en els seus temps d'Erasmus. Una bicicleta amb alguna part rovellada, veterana, amb aires de Bianchi. Esvelta, elegant i pràctica. N'estic enamorat.

La ciutat és plana. Planíssima. Els desnivells arriben lluny, als afores. Cap a la Barriere de París, pujant les costes cap al cementiri, darrera la Médiathèque i passat el Canal du Midi. Al sud i a l'oest, l'horitzó pla. Això facilita enormement transportar-se damunt aquest invent de dues rodes; no arribem a la popularitat holandesa o danesa, però Toulouse, ho podem dir ben orgullosos, té una ciutadania animada en l'art de pedalejar. La majoria de carreteres disposen, pintat amb franges verdes, uns carrils bici amplis, separats clarament dels carrils per als cotxes de motor. Tots els carrils bus es poden franquejar amb bicicleta, i la immensa majoria de carrers i carrerons es poden circular contra direcció de forma legal si ho fas circulant amb velocípide. És en sí mateixa una manera de reduir la velocitat mitjana dels cotxes, furgonetes, motos i camions dins la ciutat: fent-los saber que en qualsevol moment una bicicleta pot venir en contra direcció. 

Els dies de pluja veus els herois amb capelina transportant-se entre els cotxes en caravana, per la rue Cugnaux o la route de Saint-Simon. Toulouse, com la gran majoria de capitals occidentals, té enormes problemes de retencions de trànsit. Després de viure mesos i mesos a la ciutat i cronometrar trajectes, a la majoria de llocs s'hi arriba abans en bicicleta que amb cotxe. No només fem exercici. Estalviem temps i contaminació. La vida, sobre dues rodes, està plena de satisfaccions.

Aquesta primavera vam pujar una segona bicicleta, ara l'elèctrica. Allà hi vam acoplar la cadireta on portem en Simó gairebé sempre que anem al mercat, al parc, al centre o a l'escola bressol. A ell li agrada molt anar comentant la jugada des del darrere. Comptem arbres, cantem cançons i de tant en tant assenyala i al·lucina amb els autobusos que ens avancen. Guardem les bicis en el pàrquing col·lectiu que tenim a la zona comunitària del nostre edifici. N'hi ha desenes, de totes mides i colors. La mare de la Carmen, del pis de baix, cada matí porta la seva filleta rossa a l'escola pedalejant. Un veí del número 17, Monsieur Pignon (verídic), es passeja elegant amb la seva bicicleta on no sé com, gairebé sempre sobresurt alguna baguette. A tres minuts a peu de casa, a Etienne Billières, hi tenim el taller de bicicletes de referència. Allà anem a inflar les rodes; també m'hi vaig comprar un casc gris molt elegant. És el nostre comerç de proximitat biciclista.

Toulouse té el seu propi bicing, el velo-Toulouse. En tenim dos abonaments, que compartim quan els amics ens vénen a visitar. Fem rutes ciclistes per la ciutat. De dia i de nit. Amb casc o sense. Cada matí per anar a la universitat faig un recorregut amb velo-toulouse, entre l'estació 183 i l'estació 221. Trigo entre 9 i 14 minuts pedalant. Em marco 3,200 quilòmetres. La vida en bicicleta està feta de sortides i arribades, metres recorreguts, estacions de velo-toulouse, clicades d'ull amb els ciclistes al creuar-se. La vida en bicicleta és bonica.

Amb l'arribada de l'estiu, els biciclistes es multipliquen. Les noies amb vestits de flors i cabàs a la cistella del darrera. Els nois amb ulleres de sol i la camisa descordada gairebé del tot. Algunes tardes, pel simple plaer de notar l'aire càlid fregar-nos les galtes, ens dediquem a deambular amb bicicleta entre els ponts de La Garona; pont Saint-Michel, pont de Saint-Pierre o l'Île du Grand Ramier. Pedalejant pel Quai de Tounis la vista sobre l'altra ribera, plena d'arbres altíssims, frondosos i verds, és extraordinària. I recito de memòria els versos de Pablo Neruda mentres pedalo;
Obreros y muchachas
a las fábricas
iban
entregando
los ojos
al verano,
las cabezas al cielo,
sentados
en los
élitros
de las vertiginosas
bicicletas
que silbaban
cruzando
puentes, rosales, zarza
y mediodía.