30 de desembre de 2004

Balearia 21.30

Marxo sis dies a Formentera, a una casa al costat del mar.
Torno la nit de reis.
Me'ls trobaré entrant per la finestra del pati de casa meva?

19 de desembre de 2004

dedicatòria a la meva mare

Qui fa el millor salmó macerat amb torrades?
Qui sempre dorm amb un ull despert fins que els fills tornen a casa a la matinada?
Qui fa petons sorollosos a la galta i diu "dona'm un altre petó, encara més fort"?
Qui estima amb desmesura, sense esperar res a canvi?
Qui penja les fulles de ponsèties maragdes a la porta de casa quan s'acosta el Nadal?
Qui cantorreja Serrat, Jara i Mocedades mentres fa el dinar, el sopar o ordena el menjador?
Qui té un somriure inesborrable?

La dedicatòria més gran i inacabable per a la meva mare.

13 de desembre de 2004

MÓN tv

Fins a quin punt la televisió marca el ritme de les nostres vides?
Fins a quin punt podem estimar sense condicions?

9 de desembre de 2004

el bar amb el terra emmoquetat

Ahir va ser un estrany dia de pluja. era el primer de tots els dies del pont en que estava a casa. He estat de viatgeviatjat a ponent, a Mollerussa i Tarrega, a veure els meus tiets i els meus avis. També vaig marxar dos dies a Tortosa amb els meus pares i finalment ahir vam celebrar a casa un dinar amb mitja família. A la sobretaula van venir l'Asumpcioneta i en David amb la seva filla, la Marina, una preciosa nina de 6 mesos de la qual jo sóc padrí.
Després de petonejar-la (molt) i fer-la riure (poquet) amb la Núria ens trobem i baixem a Mataró, i ens trobem amb A. i J. en un bar al costat d'un d'aquells cinemes amb el cartell de llums de neó vermell. Cau la pluja i ella i jo ens abracem plegats sota un paraigües tremolós. Cau la pluja, els seus peuets mullats i el seu abric grandiós, em mira, els cabells li cauen i li tapen els ulls. Cau la pluja, i després d'un cafe de dues hores de conversa i una camamilla ben calenta, ens tornem a constipar sota una farola. Cau la pluja i abans de pujar al cotxe ens fem un petó.

2 de desembre de 2004

Can Garriga

Si alguna confiteria de Mataró és barata, de qualitat excel·lent i amable, aquest lloc és Can Garriga. Hi quedo a les cinc amb els meus tres cosins mataronins (Jessica, Gerard i Gemma), la meva àvia Montse i la meva mare Montserrat.
I que n'és de bonic recuperar estones amb la família! Entre crossants, sucs de pinya i taronja, cafès amb llet, palmeres i condesos de mermelada de prèssec ens posem al dia, ens organitzem per a les festes del Nadal. La Jessica ja fa segon de Magisteri i se la veu super contenta; ve el seu xicot, en Ramon, espaviladíssim i trempat. La Gemma s'està recuperant de la malaltia i espera que ben aviat pugui posar-se a estudiar amb normalitat. Em mira als ulls i somriu, els ulls tremolosos d'una nena que s'està fent forta.
I per altra banda tenim en Gerard, tremendo, pillo, nerviós, corredís, enorme i amb nou anys i unes galtes rosades que no paren de somriure.
Avui he berenat amb família a Can Garriga. I no ho canvio per res del món.

el món dins una caixa de llautó

Blogger de l'Eloi Aymerich