30 de juny de 2015

Poesia en moviment.


El lema "+ poesia siusplau" amb el que la Fundació Palau crida als actes del Poesia i + d'aquest 2015 és molt suggeridor. En paraules del codirector del festival i director de la Fundació, en Pere Almeda, aquest lema és una manera de fer front a les coses. D'encarar-se amb  una realitat ambivalent. De reivindicar la sensibilitat i les petites coses davant un entorn complex, canviant, estrany, fins i tot de vegades una mica fosc i esquerp.

Durant aquest juny i juliol a Clack estem treballant amb el Poesia i +. Un dels encàrrecs que he dirigit és el teaser i l'espot de l'edició 2015. D'acord amb la idea gràfica dels Soon in Tokyo he aplicat blanc i negre i uns primers termes de ciutadans que exigeixen des de la seva localitat, el seu localisme, un món més poètic, més cultural, més bonic. La música que acompanya l'edició és la peça A 02 del grup Equipo Humano 1. Histriònic, experimental, electrònic i misteriós.

He posat poesia en moviment. L'Ari Vázquez em diu que li recorda una mica a fragments de la nouvelle vague. Potser sí. Però sobretot vol ser una aportació al festival que mescli disseny gràfic, música, audiovisual i poesia. Les imatges, els silencis, els fotogrames embrutats, també són poesia.

26 de juny de 2015

Plorar 1.0

I de sobte, a les tantes, plores. Esclata com un sanglot estrany. I de cop ja no plores, sinó que brames. Plores de cansament, per tantes nits allargades fins a les tantes fent feina perquè vols ser perfecte i malgrat t'omples la boca de no ser-ho t'autolesiones cada dia amb aquesta estúpida idea obtusa de voler fer-ho sempre millor. Plores també de ràbia, perquè tot costa. Costa moltíssim, fins a la sacietat malgrat diguin el que diguin. Plores d'estar fart. Fart de veure que sempre hi ha més tanques, més portes, més murs, més proves. Que mai pots acabar d'estar tranquil. Plores perquè t'adones que ells han guanyat una mica. Els cecs, els malparits, els mal educats, els desanimadors. Perquè durant una estona et sents batut, vençut, perdedor.  Apunt de llançar la tovallola i baixar la persiana. I continues plorant, perquè t'agradaria rebre alguna carícia més i saber-ne donar també alguna de més. Però la feinada et bloqueja, t'atura, t'inutilitza, et lleva forces i et fa deixar de ser qui realment ets. Et roba somriures, sentits de l'humor, agudesa, tendresa. Tot et passa molt ràpid pel cap, com una màquina de fotocopiar en format exprés. Un pensament darrera de l'altra, sense aturar-se, com flaixos. I de sobte, tal com ha vingut, el plorar  marxa. I al defora la nit d'estiu continua igual de fosca, silenciosa i quieta. T'eixugues les llàgrimes i prems fort els punys. Respires fons. I et jures i perjures que no et pots rendir. No et pots rendir. Et repeteixes. No et pots rendir.

13 de juny de 2015

Posar el coll per una bona història

Aquest diumenge estrenem el documental "Desmuntant Laietana" al prestigiós programa de Televisió de Catalunya "30 minuts". És la consecució d'una feina de gairebé dos anys. En Jordi Rovira, en Joan Salicrú i l'Ariadna Vázquez dirigeixen aquest treball audiovisual que hem impulsat des de Clack. És el colofó d'una setmana intensíssima, perquè el dimecres preestrenàvem als Cinemes Girona de Barcelona el llargmetratge documental "Cap a la meta", una coproducció internacional amb Dominio Digital d'Equador i TV3 en la que jo firmo com a ajudant de direcció.

Però tornem a "Desmuntant Laietana". Per primera vegada en un documental de Clack exercia una espècie de càrrec inventat per nosaltres, fet a mida. Assessor visual. Tenint un realitzador com en Sergi Martí i un equip de fotografia i càmera amb en Marc Giner i en Genís Serra, el màxim que podia aportar era criteri. Vam estar discutint i pensant molt el to d'il·luminació artificial, neons i cartells il·luminats que finalment domina tot el videografisme. També vam marcar el tipus d'enquadrament i òptica que utilitzaríem per les entrevistes, vam localitzar els punts clau i preveure la planificació per quan es desmuntés el famós cartell de Caixa Laietana que dóna nom al projecte. I m'he encarregat d'una cosa que sempre intento controlar i que m'encanta. Marcar la textura, color i disposició del cartell o el disseny del DVD. M'agrada ajudar a que tot el procés de direcció visual es mantingui coherent. També això, en un producte audiovisual, és molt important, crec.

Ha estat un gran treball en equip. La Georgina i l'Helena produïnt, en Miguel portant la gerència, la Núria retocant el roller desplegable o la galeta del DVD, l'Uri desenvolupant la web... cadascú ha aportat el que millor sabia fer. Abans escrivia que des de Clack hem impulsat aquest "Desmuntant Laietana". I deia impulsar perquè es tractava d'empènyer la història perquè sortís a la llum. Creient-hi en primera persona del plural. Nosaltres volíem explicar una història. Clack volia explicar una història. Crec que comprometre'ns a explicar relats que valguin la pena és una de les conviccions que tenim més clares. En els temps que corren em fa feliç formar part d'una família professional que posa el coll perquè les bones històries puguin ser explicades.

Després d'aquesta història de Laietana en vindran d'altres. Necessitem vacances, doneu-nos unes setmanes de descans. Però no dubteu que mentres puguem, continuarem posant el coll per explicar bones històries. La propera, demà a les 21:35 als seus televisors.