15 de desembre del 2017

Localització #03 [F1 Paris Porte de Montreuil]

Rue Etienne Marcel, 290, Bagnolet, 93170. El termòmetre marca cinc graus i ja és de nit. Davant nostre, una avinguda doble de quatre carrils per banda amb una processó inacabable de llums taronges i grocs. El pàrquing gratuït on aparquem està banyat per l'enorme rètol vermell d'un Carrefour i d'un vertical d'un hotel Ibis de quinze plantes.
El recepcionista de l'hotel ens saluda "Bienvenue à le Banlieue". Ell no sap que nosaltres dormim aquí per dues raons. La primera, perquè és barat. Però sobretot perquè a una seqüència del documental que estem rodant hi posa textualment:

21B. EXT. NIT. CARRERS PERIFERIA PARÍS.
Imatges de París no idíl·liques, no folklòrica. Bruta. Efecte videogràfic distorsionat i render píxelat. 

Quan acabem de gravar les imatges pertinents busquem un restaurant obert. Trobem un bistrot amb un magribí a la barra. Sopem per 8 euros cadascun. Cuscús. Pollastre grillé. Aigua freda. El termòmetre ja marca un grau. De fons, llunyana, Cretéil inacabable. 

14 de desembre del 2017

Localització #02 [Sanatori d'Ivry]

23 Avenue Georges-Gosnat, Ivry-sur. 94200, França. "El sanatori d´Ivry-sur-Seine, estava llavors al 23 rue de la Mairie, avui avenue Georges-Gosnat, davant l´ajuntament" m'escriu l'Alícia Vacarizo per correu electrònic. Busquem per l'arqueologia del Google Maps en 2D, 3D, Street View. La mirada incompleta, la recerca d'allò que ja no hi és, com uns arqueòlegs, intuint des de la mirada de satèl·lit on és el parterre de gespa on estava el pavelló del sanatori on va morir Artaud i on Palau va pelegrinar els anys 1946 i 1947. L'escena ens ordena.

23. EXT. SANATORI D’IVRY SUR SEINE
Sobre les imatges del sanatori d’Ivry en Julià Guillamón ens explica aquest episodi clau de la vida de Palau i Fabre, el de la trobada amb Artaud. Mostra imatges del sanatori.

Arribem amb temps, i amb l'Axel baixem del cotxe. Primera parada ja en terres metropolitanes parisines. La Berta es queda al cotxe, en un estrany càrrega i descàrrega sense rellotge. Enfilem unes tanques. Gespa verda, fulles al terra. Ni una ànima. Dubto de si és davant l'ajuntament o al número 23, més a l'est. Filmem a la primera localització. Una caseta buida, uns bancs gastats per la humitat. Ens movem i passat un enorme edifici d'habitatges socials de maó vista (racionalista, taronjós, quadrat) ens apareix el que sembla l'entrada del parc on hi havia hagut el centre sanitari.
I la màgia s'esdevé. Uns cavallets resten grisos i abandonats al mig de l'esplanada. La càmera filma a 4K els animals de ferro pintat. Les seves cares espantades. Els ulls sortint de les òrbites. La bogeria de les boques obertes. L'elefant foll. El cavall desbocat. El gat en estat de xoc. De fons, una xemeneia d'una incineradora urbana sembla que alimenti el cel gris i ple de núvols gruixuts d'aquest migdia de desembre.

13 de desembre del 2017

Localització #01 [Première Classe Clermont-Ferrand Aubière]

16 Rue Lavoisier, Aubière. 63170, França. Tocades les set baixem a esmorzar en el cubicle prefabricat de la planta baixa de l'hotel. Una noia amb el nas molt gros ens cobra els 5 euros per cap i ens posem a les safates uns panets, unes mantegues amb sal, un cafè amb llet, un suc de taronja de màquina.
A la televisió penjada d'una paret, el canal informatiu France Info explica amb un roller d'última hora que ha mort el músic Johnny Hallyday als 74 anys d'edat. Ressaltat vermellós a la part inferior de pantalla.
El silenci és incòmode. Som deu o dotze comensals en un espai petit. A fora, la boira, el fred, el gel. Posen un fragment d'una entrevista de Hallyday. I li veig la mateixa cara de cera que la que tenen els meus companys de menjador. La Berta i l'Axel acaben ràpid, també. I marxem de seguida a agafar l'A71 direcció París.