28 de desembre de 2008

Pau Riba canta el seu nadal surrealista



El músic català Pau Riba va oferir el passat dijous 25 de desembre la seva particular versió surrealista de la història del Nadal a la Sala Privat de Mataró. Era el tercer any consecutiu que el cantautor aterrava en dates nadalenques a la ciutat. Més de 200 persones van omplir el recinte.

Pau Riba presentava l'espectacle Jisàs de Natzaret-ja presentat el Nadal de 2007-, una esbojarrada història de Josep i Maria virada a tocs intergalàctics i surrealistes. Riba es va acompanyar dels The Mortimers en una proposta que mesclava la faceta teatral i musical a parts iguals. Els llargs interludis explicatius i narratius i els gags de clown de la banda acompanyant van convertir la nit a Privat en una mescla de cabaret nadalenc i concert folk que es va moure de la rumba a la sardana o la nadala estricte. De fet totes les cançons que es van escoltar eren músiques de nadal, des de Les dotze van tocar a La Mare de Déu, Fum, fum, fum o A Betlem me'n vull anar.

Riba, sols amb una guitarra clàssica i la seva veu va ser capaç d'aguantar i dirigir el recital i posar-hi tota la massa. Els The Mortimers van sumar-hi les cireretes musicals: palmes, percussions corpòries, veus polifòniques i instruments de joguina. Una mescla extraordinària de rescat de nadala tradicional catalana adaptada al pop i a la cançó experimental. - ELOI AYMERICH.

23 de desembre de 2008

CODIfied MESSage

Jo no sóc tant poc perfecte com et penses. Sóc molt pitjor. M'adormo. Mai em pentino. No em planxo les camises. M'agraden els pantalons amb el sota ample i una mica estripat. Porto una bicicleta sense frens a la roda del davant. Em poso al llit a les tantes. Sempre arribo tard. No em dutxo cada dia. De vegades fins i tot em fa pudor l'alè. Em poso roba que no combina. M'oblido de trucar els meus amics per recordar-los com me'ls estimo. Em quedo sense bateria al mòbil. Em deixo les claus a dins de casa quan vaig al terrat a penjar la roba. Sovint se'm cremen les truites de patates i se'm coba l'arròs. Sovint miro i no escolto. No escolto. Me n'adono de tot això. M'atreveixo a plorar. Sóc molt pitjor. Molt pitjor que tant poc perfecte.