Aquestes nits ens hem perdut pels carrers del casc antic. De dia, quant deixava de portar amunt i avall amb taxis accelerats actors i productors, et buscava pel passeig de la Concha mai et trobava.
De nit aconseguia convènce't per a descobrir un nou bar de pintxos, un restaurant casolà a recer d'un carreró estret o una taberna amb fotografies de presos somrients sobra la barra.
Aquestes nits ens hem dedicat a viure descaradament, arribant cinc minuts abans que tanquessin el bufet de l'Hotel l'endemà al matí, xiulant als taxis perquè ens traslladessin pel passeig marítim, ballant amb un tercio i un calimotxo gegant a les mans en un local de música al carrer de Sant Xoan, saltant com adolescents, cantant a Mikel Erentxun i fent playback amb Jabier Muguruza.
Al cap em queda una fotografia en JPG on una noia amb sabatetes grogues m'acompanyava en un viatge estrany. En la fotografia també hi cabia el moment en el que vam fugir d'aquella festa vermellosa i chic del costat del Kursaal, on dotzenes de persones que no eren ningú vestides de negre intentàvem ser algú rient sense parar i menjant canapès sofisitcats de foiegras i gambes cantàbriques.
Quan tornàvem del viatge vam parar-nos a Mequinensa, on en una placeta amplíssima els nens jugaven amb bicis i pilotes. Recordo que vaig plorar al costat del pantà, sense que em veiessis. Perquè t'estimava, i em semblava que allò seria per a sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada