Esperança (I): La casa d’Elna

El perfil de la Maternitat se’ns apareix de sobte, a la dreta de l’autocar, que circula lentament per una carretera de les afores d’Elna. Una vegada aparcats, un camí costejat per alts xiprers ens porta fins a les portes de l’edifici. La Maternitat, alta, estilitzada, solitària, amb una amplíssima terrassa d’entrada per la que s’hi accedeix a través de dues escalinates de tall clàssic, sembla obrir-nos les seves portes.
La marinada ens acompanya ja de bon matí, i bat cansat contra els finestrals. En Llorenç Soldevila introdueix a la setantena de persones en Joan-Lluís Mas, tècnic de Cultura i Catalanitat de l’Ajuntament d’Elna. Mas parla de la Maternitat, “un lloc de felicitat i esperança enmig de la tormenta” diu. Construïda a principis del segle XX i acabada el 1903, és llogada a partir de l’estiu del 1939 per Elisabeth, la infermera suïssa fundadora de la Maternitat.
La primera criatura neix a la Maternitat el set de desembre del 1939. Es calcula que fins a la clausura del centre per part de les autoritats feixistes el trenta d’abril de 1944, hi hauran nascut unes 600 nenes i nens. Elisabeth, que comptava amb tant sols 25 anys al crear la Maternitat, es va enfrontar personalment en diverses ocasions amb membres de la Gestapo armats, que es presentaven a les portes de la clínica acusant-la d’amagar jueus. La Maternitat va acollir naixements també de jueus i gitanos, perseguits pel règim nazi.
Comprat per l’Ajuntament d’Elna fa pocs anys, el futur de la Maternitat passa per construïr-hi algun tipus de centre d’acollida municipal, especialment per a dones i famílies immigrants que arribin a Elna per motius d’asil polític. La Maternitat, per Joan-Lluís Mas, “ha de ser un lloc que permeti seguir endavant”. Per tant, la iniciativa d’Elisabeth es perpetuarà en el temps.