13 de juny de 2018

Restituir el valor de l'economia

El 2 de juny passat vaig moderar, com a membre de Clack Audiovisual, SCCL, una taula rodona sobre Municipalisme i economia social i solidària. L'acte estava inclòs dins el Mes de l'Economia Social i Solidària de Mataró, organitzat per la XES Mataró i l'Ateneu Cooperatiu del Maresme.


Vam comptar amb la presència de tres participants que representen molt bé la diversitat de l'acció local d'aquells que volen impulsar una economia més humana. De tots ells, el que em va sorprendre més va ser Oscar Rando, activista social d'El Prat de Llobregat i membre fundador de Som Connexió.Tots vam estar d'acord en que vivim un moment històric.On hem vist que cal respondre a un capitalisme poc humà i que genera enormes desigualtats. Cal humanitzar el capitalisme, doncs. I respondre, com deia Rando, a través dels veïns i els barris. I defensava que per sobre de tot, més que una acció jeràrquica, de dalt cap a baix, molt típic de les administracions públiques, calia "generar substrat". "El suport mutu, l'emprenedoria col·lectiva... són els autèntics canvis" deia. I jo somreia, convençut. Explicava també que a El Prat ja hi ha cedits 2400 metres quadrats des de l'Ajuntament per a l'economia social. I revelava la xifra del dia: "hem calculat que per cada euro d'inversió pública en l'economia social i solidaria de la nostra ciutat, aquesta en genera 21". Multiplicant per 21. Ja ho veieu.
La Betlem, de l'Ajuntament de Manlleu, va defensar una economia no dogmàtica, l'economia plural. I explicava que una de les claus és poder crear punts de trobada i connectar. "Connectar també és una tasca clau. Hem de defensar la feina del connectar". Tots coincidíem en que la discriminació positiva cap a un tipus d'economia ara ja és vàlid. "Tècnicament, des de l'administració pública també és lògic, és factible, és defensable" afegia. 

El tercer convidat va ser el tècnic del Comissionat d'Economia Cooperativa Social i Solidària de l'Ajuntament de Barcelona. Rubio va deixar clar que ja es fa política pública des de la ciutadania. "En el meu cas es tractava de crear una àrea de política pública, que impulsés allò que ja existia amb més o menys força". El comissionat d'economia social de Barcelona és una de les perles de Colau. I Rubio la dirigeix amb entusiasme. "Sabem de més de 5000 iniciatives de l'economia social i solidària a Barcelona. Volem enfortir el que ja existeix i promoure que se'n creï de nou". Però no és fàcil. Segons ell, el missatge a donar és: "pot ser fàcil viure a Barcelona amb l'ESS". I jo pensava si això ho podríem dir a ciutats mitjanes, on potser el canvi és més ràpid i fàcil de veure. Aquí tenim una oportunitat amb Mataró, Sabadell, Granollers, Vic, Santa Coloma de Gramenet o Manresa.
Entre les conclusions comunes, la més important és molt unànime: cal restituir el valor central de l'economia. I qui ho hauria de vetllar, especialment són els poders públics. Els locals, els primers. Restituir el valor central de l'economia significa explicar a la gent que depèn dels propis ciutadans i ciutadanes tenir una economia al seu servei, no al servei de grans multinacionals i capitals. Apoderar el territori perquè s'autogestioni. Posar l'economia al servei del treball de qualitat, de la inversió local, del retorn social, del sentiment feminista, del respecte al medi ambient, de l'amor cap a la cultura i l'educació. Restituir l'economia per dignificar paraules com empresa, treball, cooperativisme o solidaritat. En definitiva, aixecar des dels municipis la bandera d'una economia diferent. La que deixa espai als somnis, a la vida, i a les esperances.