Estimar-nos

Potser són les teves mans tranquil·les damunt la falda, quan parlem algun vespre d'hivern, la llum taronja dels fanals a les finestres. O els teus cabells llarguíssims que a l'estiu es tornen daurats, i que m'atrapen perdudament cada agost en qualsevol tarda a contrallum. O la cantarella serena mentres prepares un shushi, un arròs o una amanida al pedrís de la cuina, combatent els dies feixucs.
Qui sap si tot plegat són foteses, coses de poca importància. La teva mirada, el teu somriure, els teus ulls negats quan ens mirem en silenci. Sentir-te pujar les escales al nostre àtic mentres el gosset del primer borda. Fer-nos l'amor en tants llocs i sempre retrobar la mateixa pell, el mateix aire, la teva forma inconfusible.

La vida passa en el quotidià essencial, sovint invisible als ulls i que tant ens costa de valorar. Que si hauríem de viure més. Que si no ens deixem somnis a mitges. Que encara som molt joves per aparcar les nostres esperances. Que si ja som grans per això i per allò. Les normes i els límits. Les ordres i els dies. Ja ho veus. Tots dos davant de tot i sempre agafant-nos de la mà.

Perquè suposo que bona part de la història es basa en acompanyar-nos, estimar-nos mentres avancem en aquest món brutal, terrible, meravellós i trepidant a la vegada. Saber-nos memòries. Saber-nos dona. Saber-nos home. Saber-nos filles i fills. Saber-nos treballadors. Saber-nos d'una ciutat i d'un mar. Saber-nos alguna cosa. Saber-nos. Existir-nos. 

Tot això ens ho hem donat i ens ho hem compartit. Quantes coses. I malgrat tot, tenim la certesa que les coses senzilles continuen sent les coses més boniques. Que un petó, una tarda, un clavell, són revolucions alçades al cel si tots dos ho estimem amb força. Tot això ho recordo mentres tu estens la roba al terrat. I m'obsessiono en regar els geranis. I tu rius, com sempre fas, amb aquell somriure que m'estima per sobre de totes les coses i em qüestiona per sobre de totes les coses, i m'interroga, i m'apreta, i em commou. I em preguntes el perquè. I tu ja saps el perquè. Sembrar, regar, contemplar el sol i el cel, les tiges fortes i febles, esporgar quan toqui o cuidar els nous brots... tot això són parts d'un ritual molt més gran que hem decidit compartir.

Els dies i els anys passaran. I tu i jo, que haurem entès ja algunes coses, potser encara compartim els dies i els anys. Però el record encès de quan vam decidir volar plegats no el podrà esborrar mai ningú. I continuarem brindant per tot allò que ens agrada. Brindar amb una copa de vi. Esperar un fill. Omplir de dedicatòries un llibre de poemes. Trobar-nos amb els amics. Abraçar-nos fort, molt fort. I recordar que no canviaríem per res del món tot el que lliurement hem decidit. De deixar el món una mica millor. De ser forts. D'ajudar-nos. De no tenir por. D'alçar el cap. De ser exemple. D'estimar-nos. D'estimar-nos. Sobretot d'estimar-nos.