3 weeks: this is the party, c'est la vie

Avui fa poc més de tres setmanes que vaig arribar a Dinamarca. Ara ja puc certificar que mai en tota la meva vida havia estat tants dies seguits gaudint de la nocturnitat i l'ambient dels locals.
Potser perquè ens sentíem sols, potser perquè necessitàvem coneixe'ns més, la qüestió és que les festetes a pisos i apartaments, i les xerrades en anglès, francès i italià a les tauletes de bars, pubs i cafès han estat quantioses. Però han valgut molt la pena. Tot i que aquí una cervesa costa entre 10 i 30 corones (entre 1,3 i 3,9 euros) i l'ampolla de vi se´n va als 5 euros, si et controles pots sortir i no hi ha problema. Tinc amics que en una sola nit s'han gastat 200 i 300 corones... mare meva! No és casualitat que es digui que el poder adquisitiu i el nivell de vida català està per sota de l'europeu... el sou d'un rentaplats a mitja jornada a Dinamarca és el sou d'un funcionari a plena jornada a Catalunya.
El que són les coses. L'Abbas, un estudiant de Ciències Ambientals de Tanzània treballa cada nit de dues a set de la matinada repartint diaris. El nano s'està traient més de 1500 euros al mes treballant cinc hores al dia, de dilluns a divendres. Jo ja estic comensant a donar veus per a trobar alguna coseta. Em sembla que donar classes de castellà, cuidar nens, rentar pisos, jardins o plats o fer de cambrer semblen les opcions més factibles. Tot i això continuo cercant una guitarra espanyola o acústica de segona mà-el mercat és super limitat, no hi ha manera- per a poder tocar pels carrers "spanish songs". Aquí la rumba, el flamenc rascat i els tumbaos provoquen la sorpresa dels vianants, i no és gaire complicat fer-se 7 o 8 euros la hora. Potser prefereixo això a rentar plats. Ja veurem. Ara bé, el que és claríssim és que ens tracten com a immigrants del sud. Fa una setmana vam anar amb les dues catalanes a preguntar a l'oficina de treball municipal de Roskilde. Ens van dir que sense saber danès no podríem trobar gaires feines, i que el fet de ser estranger rebaixava els sous substancialment. Cullons. Però que no érem tots de la mateixa Europa?
Per altra banda, demà al matí marxo d'excursió dos dies al nord de l'illa de Sealand, a Helsinborg, una zona agresta i ventosa on es conserva el castell medieval més bonic de tota Dinamarca. Ho organitza l'International Club, una espècie d'associació d'estudiants que aglutina estudiants d'arreu del món. Som ni més ni menys que trenta-cinc. Em sembla retornar a l'època quan anàvem de rutes amb l'Esplai Garbí. Ens allotjarem en un alberg, i hi viatgem amb furgonetes de la Universitat (és curiosíssim, la RUC disposa d'un grapat de furgonetes de set places per als quefers de la comunitat educativa, per a excursions, visites guiades, projectes, treballs acadèmics...). El preu que paguem és ridícul, unes 230 corones, poc més de 30 euros. Quina sort, alguna activitat a Dinamarca que no em suposa gaires diners!