Poker Erasmus

Fa uns dies ja vaig parlar dels Poquerissimos. Amb ells estem portant un ritme trepidant, de trobades, de cerveses, de rialles, de discussions, de sortides amb metro, partits emesos per televisió de la Juventus, la Roma o el FC Barcelona, partits de futbol sala, enjogassades amb noies boniques, futbolins, pastes a la carbonara, al pesto, al boccano, a la mantega, passejades nocturnes, escapades a Copenhaguen, gravacions de videocàmeres clandestines, sessions de lectura intensiva, impressió d'estranquis de fotocòpies en color, xerrades sobre la bellesa i el clima, fotografies absurdes, fotografies divertides, fotografies memorables, pubs, discoteques, cafès, sales d'estar, menjadors, pel.lícules en DVD amb subtítols en anglès, concerts amb entrada lliure al Gimle, el primer i l'últim billar, els trucs de cartes, els copets a l'espatlla, les rutes amb bicicleta, les cues al supermercat, els acudits, les bromes, les gracietes, les tonteries, les declaracions, les veritats, els desconeixement mutu, l'aprenentatge mutu, les mirades confiades, les llàgrimes solitàries, les borratxeres controlades, els abstemis descontrolats, les cigarretes que molesten, els porros de mitjanit, els ulls sincers, els ulls maliciosos, les samarretes negres amb el número de cadascú, els creppes de ressaca, els talls de cabells turcs, els shawarmes amb aigua d'aixeta, el fum de les tavernes irlandeses i escoceses i la música d'un buffet xinès, la guerra de boles de neu a la porta de la biblioteca, els missatges per mòbil, les trucades perdudes, la moqueta de casa en Neri i en Pepe, la connexió pirata a Internet de l'ordinador portàtil d'en Renaud, les fotografies enganxades a les parets del dormitori d'en Paolo, el meu escriptori ple de papers escrits amb bolígraf a les tantes de la matinada. Cinc somnis, una sola amistat. Poqueríssimo!