Les habitacions buides

Al carrer Lepanto, arran de mar, hi havia una fàbrica de fustes, un edifici verdós i marró, al passar-hi, sovint podies olorar les serradures i la pols escorca del serrar de les làmines.
Can Maymí era una fàbrica de fustes que va tancar, i amb el temps va passar a ser un altre dels edificis oblidats, on hi niuen coloms, néixen gats i floreixen flors en la sorra dels patis sense tragí.
Un matí de juliol un grup de persones hi van entrar per convertir aquell solar residencial en un espai amb vida. Van arreglar les estructures, van netejar els antics despatxos de comandes, van escombrar els magatzems, van repintar les parets tacades d'humitat del taller i van construir un petit escenari. El van rebatejar amb el nom de l'Estella, i mica en mica es van anar guanyant un públic fidel, de gent jove i no tant jove, que hi acudia a fer tot tipus d'activitats; de concerts a passis de pel.lícules, de obres de teatre a tallers de dansa, de xerrades sobre medioambient, política internacional o moviments alternatius a incubadora de companyies teatrals. També servia per a acollir gent que estava disposada a demostrar que les coses es podien fer d'una altra manera, que l'autogestió i el treball en xarxa podien ser una alternativa real a les formes de viure habituals. Quantes hores de dedicació hi havien abocat desinteressadament dotzenes de joves?
I què cony, si aquell edifici abandonat que en un futur representaria un solar de futuribles inversions immobiliàries per a promoure encara més les promocions immobiliàries que estan expulsant els fills de la ciutat fora del lloc on vam néixer, es que no valia la pena ocupar-lo? Quin mal hi ha en omplir de vida un casalot polsós on no hi viu ningú?
El divendres van obligar a tancar l'Estella i en van expulsar els qui hi vivien, sense la cobertura legal necessària. Si ha guanyat alguna cosa? S'hi han perdut moltes coses.
Les habitacions buides de l'Estella no només deixen en l'aire les il.lusions de la Cristina, en Jaume, l'Enric, l'Helena, en Juli, l'Anna o en David.
Les habitacions buides de l'Estella són el símbol dels valors de l'especulació sense contemplacions. Els valors que ens perverteixen com a persones, ens devaluen com a ciutadans, i ens arrosseguen a canviar les regles d'aquest joc podrit que permet que la buidor prevalgui per sobre la vida.
Trenquem les finestres sense por perquè hi entri la llum. I ocupem les habitacions buides.