Rossa d'or, voluptuosa, arrecades turques de llapislàtzuli afganès. Somriu, parlem, ens mirem als ulls. Té 24 anys, i prové de Rejkavic, Islàndia. A fora neva. Trigo un parell d'hores a descobrir la Olympia que mica en mica es deixa veure. En trigo un parell més a notar la energia insadollable que porta a dins. Es fa de nit, bevem unes cerveses daneses i veiem l'amor de la mateixa manera.
A quarts de dues marxem a dormir per separat. Em deixa el seu correu electrònic. La tempesta de neu i el temporal de mar sacsegen Helsinbørg, el Bàltic brau, el cel nevat com la terra.
I tot allò que somiàvem es fa realitat davant de nosaltres mateixos. És que ser valent no significa també assumir totes les pors?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada