La paella basca

Avui hem fet una paella perquè sí. L'Elena, una cordobesa castissa i agitanada, pell fosca, ulls abellutats i cabells llarguíssims, ens ha convocat a tots a la terrassa immensa del seu apartament. La nit de dissabte havia estat llarga, i hem anat arribant a poc a poc, sense pressa, d'un en un, de dos en dos, de tres en tres. La Natàlia, la malaguenya, amb una rialla del sud lluminosa. La Martina, la italiana de firenze. En Sergio, el valencià, amb ulleres de sol per la ressaca. L'Helena, la mataronina, que mica en mica es va muntant la seva vida independent a Dinamarca. Acabem sent una quinzena, la major part espanyols, i ens dediquem a beure sangria, menjar paella valenciana, jugar a rondos amb una piloteta de futbol, explicar acudits fàcils, riure amb ganes. Assentats en unes quantes taules de fusta, parlem de com canvien les coses en la distància.
Mica en mica marxen els núvols, i ens comportem com autèntics danesos, prenem el sol amb devoció, ens animem com ànecs esvalotats quan el cel blau s'imposa i la llum ens bateja com si ja no recordéssim que un dia vam venir d'una terra regada i eclipsada de sol.
Avui les eleccions al País Basc han aparegut mentres escurava el segon plat d'arròs groguíssim i pebrot verd. La Maider, de Vitoria, m'explica coses interessantíssimes. L'escoltem. Ens enrollem sobre el tema una bona estona.
Ara recordo l'Iban, el noi de Bilbao que estudia amb mi a Roskilde i que no el van deixar votar per correu perquè ho va demanar fora de termini. Ara recordo la Maite, la noia de 23 anys presa per ser col.laboradora amb ETA. Ara recordo la quantitat de morts, de tonteries dites pels polítics, de veritats dites per polítics, el dolor, els interessos electorals, les passions, els anys, les mans pintades de blanc, un cotxe bomba a Vic, més notícies de televisió.
Ara m'adono de com en la distància, una paella en companyia pot salvar-nos de tantes tontèries.