Crepperia Cousin-Cousine. Dos quarts d'onze del vespre, plou lleument i bateja l'empedrat del carrer del barri llatí.
- Hem de saber reflexionar el que fem cada dia, sense consciència no podem caminar.
- Però qui t'assegura que la reflexió serveixi per actuar?
- En la novel.la del Rei Artús, aquest li diu a Lancelot que "Déu ens fa forts un temps per a impartir la raó entre els homes". La raó s'ha d'impartir amb la acció.
- Doncs jo t'estimo perquè a voltes reflexiones i a voltes actues. Som el que fem, no el que pensem, això ho vaig escriure fa temps al meu llibre de notes.
- Em cansa la banalitat de l'acció sense pensar. Deixar-se portar per la facilitat d'actuar perquè sí ens fa estúpids.
- Reflexionem tant com calgui. Però tenim els brasos i les cames, les dents i la veu perquè quan calgui, siguem valents i actuem sobre les nostres reflexions més profundes.
- T'estimo perquè ets de les poques persones que m'has demostrat que ets així.
Al sortir al carrer cau un xàfec de ca l'ample i ens refugiem en un portal de l'île de Saint Louis, compartint-lo amb un vagaund de mare marsellesa i pare algerià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada