Una universitat que no estigui buida

Recordo perfectament el primer dia que vaig posar els meus a la meva universitat. Jo era un flamant estudiant de primer de carrera, amb bona nota de selectivitat, el cabell arrissat i sabates Marteens, segons com una mica arrogant, perquè em pensava que em menjaria les classes, que passaria matinades, nits, capvespres i migdies deambulant amb una jaqueta de pell girada els carrers del Gòtic i l'Eixample vivint despreocupadament la meva història estudiantil fent una mitjana a l'Apolo i xocolata amb xurros a l'Estudiantil, que em lligaria una que altra estudiant somrient de cabells llarguíssims a base de converses inacabables a les tauletes de la cafeteria de la facultat.
Recordo perfectament el que pensava que havia de ser la Universitat i el que va acabar sent.
Avui en Joan Majó ha inaugurat el curs acadèmic de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, un centre universitari aparegut després de la transició. En Majó diu que els humans som una espècie perillosa, i que hem de fer prevaldre uns valors superiors per a sobre de totes les coses; segons ell, aquests valors són els ètics en l'àmbit personal i els democràtics en l'àmbit col·lectiu.
Recordo perfectament i mai oblidaré les assamblees durant la guerra a l'Iraq, quan de sobte, tota la meva generació va tenir la sensació d'haver de respondre davant la història i dir clar i alt que no consentíem una barbaritat com aquella. Recordo les manifestacions, les vagues, les batucades amb en Richard; el seu djembe i la meva caixa ressonant per les parets de la Via Laietana, obrint camí, i darrera nostre mil estudiants que havien abandonat biblioteques, estrades i menjadors per a seguir-nos, tots a la una. Recordo quan ens vam tancar a la facultat, les cançons amb guitarra als passadissos, la pintada de pancartes. Recordo que aquells dies vaig aprendre la lliçó més gran que em podia donar la meva facultat; que som ciutadans amb llibertat d'expressió. I que a partir de la lluita pacífica d'idees es fa allò que anomenem societat en democràcia. Una universitat ha de ser, per sobre de tot, una fàbrica d'idees lliures.
Analitzar qui era Weber, Plató o Machado. Entendre Einstein, Marx o Estapé. Calcular les directrius, les analítiques o les fòrmules. Descriure Ford, Medem o Cezanne. Però per sobre de tot, entendre que la Universitat ha de ser sempre un referent de democràcia, pacifisme i educació. Els valors dels que parlava Majó han de regir els seus principis. Si no és així, totes les matrícules d'honor són un zero a l'esquerra. Com un arxiu de FreeHand de MAC quan tenim un PC amb el Photoshop.
Per: eLOI (15/10/2005 01:58)