El dilluns, ahir i avui he sentit en Pere Coll. Potser l'he sentit massa, o potser jo en faig un grà massa.
M'agrada, perquè s'està parlant molt de com les noves tecnologies i el llenguatge artístic es mesclen, es troben, conversen, es procreen. En Russel Blakeborough, un videojòquei brutal "punxa" aquesta nit a la sala Clap. Hi aniré. La setmana passada també vaig anar a veure el jazz electrònic dels Urban Activity i vaig acabar fent una cervesa amb ells. La companyia Trànsit de la Maria Rovira vindrà la setmana que ve a demostrar que la dansa ja fa temps que balla al compàs de les creacions virtuals.
M'agrada que la Setmana es digni a parlar de l'art, quan es podria caure fàcilment en l'avorriment de les tecnologies aplicades al negoci, a la gestió, a la cohesió social...
Quan dic avorriment, vull dir falta de perspectiva. Perquè som davant d'un canvi global.
L'art ens dóna algunes respostes quan els grans canvis socials ens arrosseguen sense que nosaltres ho volguem del tot.
L'art ens defineix, també en moments estranys.
Per: eLOI (20/10/2005 20:49) [TecnoDiari.com]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada