23 d’octubre de 2005

una història danesa

Va ser a mitjans de març, quan encara estàvem a zero graus durant bona part del dia. Al nord de Osterport, al darrera dels grans molls del port amb les inacabables naus de Maersk i els molins de vent construïts a finals dels vuitanta a sobre els prats i els pantans.
Hi vaig arribar amb el metro lleuger de color vermell, a la penúltima parada de la línia A+.
Allà hi havia una casa enorme amb un garatge enorme enmig d'una carretera esoltada per arbres pelats. El noi que m'acompanyava va obrir amb clau la porta del garatge i al obrir-se... eureka.
Una sorprenent construcció de dos pisos interns creaven un espai diàfan on mitja dotzena de joves danesos treballaven distrets cadascun en la seva cosa. Al costat de l'entrada, hi havia una modista, retalls de roba pel terra, un maniquí decapitat amb un vestit ataronjat i topos blau marí. Més enllà, observant per la finestra com nevava, un dissenyador multimèdia teclejava distret al damunt d'una taula llarguíssima d'Ikea, amb el seu ibook que punxava suau música lounge. Al primer pis una noieta menuda picava pedretes en silenci, era joiera. A l'altre costat de l'andami de fusta un prototip d'arquitecte intentava reconstruir amb maquetes 3D el futur complex universitari de Helsingor, una ciutat a l'extrem nord de Sealand, una regió danesa. Al fons de tot hi havia una noia bonica i extrovertida que al veure'ns entrar es va acostar cap al meu acompanyant i després de parlar en danés un minut em va dir en anglès que allà estaven creant el futur de l'economia danesa.
Jo primer no vaig entendre res de res. Però amb l'estona vaig arribar a comprendre que la manufactura artesanal i les tecnologies més punteres i revolucionàries podien anar de bracet. Estaven creant un viver autogestionat, on mesclaven els seus projectes artístics i professionals, la tecnologia i la manufactura, la màquina i l'enginy.
El més curiós de tot va ser que al cap de quatre setmanes vaig tornar al local per darrera vegada i em van dir que el govern danès els havia trucat per traslladar-se a una antiga caserna militar al sud de Copenhagen, on podrien tenir internet encara més ràpid, servei postal i calefacció gratis.
Em va agradar que el govern danès fos tant hàbil en veure que allò tenia força de canvi.
Tant important, la força de canvi. Aquells projectes que ajuden a que progressem com a individu i com a col·lectiu.

2 comentaris:

josep ha dit...

hola, vaig estar no fa molt a un espai semblant, era als voltants de cristiania, i si, tb. hi havia el paisatge encisador de la creatividad efervescent, powerbook inclós a les mans de deliciosa noia. Quan veus iniciativa com aquesta, a mi el que em crida l'atenció i m'estimula es que els emprenedors ho facin per el seu compte, més enllà de que el govern els ajudi. No conec cap situació semblant per aqui (paisos catalans) tot i que a menorca, on visc, hi ha certa activitat semblant, pero malauradament el govern local envers d'ajudar... dona problemes.

Anònim ha dit...

Eloi, nanu, a veure si en espaviles que els "tiros" del que et proposava van per aquí.
I a veure si ens trobem en breu i parlem el més pur estil klaptraet!

Una abraçada,
lo Bernat del ganxet