Tecno + Eco + Socie + Cultur = tots IGUALS

Jan Annerstedt, un danès educat i dòcil explica que la tradició industrial serà clau per al futur de la ciutat. Que le clima és extraordinari, que tenim una ciutat compacta, que aquest lloc es pot convertir en el paradigma de la ciutat mediterrània floreixent, connectada al món però autèntica en sí mateixa.
Me'l crec però em costa de creure-me'l. Tal com van les coses, m'entren un munt de dubtes. Cohesió en el territori? Equilibri sostenible? Ajut als emprenedors? Societat en xarxa?
Cada cop tinc la sensació més acusada que estem invertint en una societat on agradi o no, es creen dues grans classes; els exclosos i els connectats. Els connectats tenen la informació, el poder de decisió, possibilitats reals de trobar vies més o menys clares en aquest batibull d'informació, en aquest marasme de la postmodernitat on per incompetència ens hem acabat abocant.
Els exclosos no estan connectats. No poseeixen la capacitat de destriar entre informació útil i soroll. No entenen que el que està passant ja ha canviat les maneres d'entendre els mecanismes de producció, la relació personal, el sistema de comerç, les jerarquies polítiques.
Continuem parlant de futur quan, mal em pesi, tenim deures pendents amb fronts que encara estan oberts. Si en Moha podrà trobar feina tant si és marroquí com si fós murcià. Si l'Antonio podrà desintoxicar-se de la cocaina i deixar de dormir al carrer. Si els nostres avis s'integraran de forma massiva als col·lectius de la gent gran i se'ls atendrà com se'ls mereix. Si els joves podrem viure sense la indiscriminada explotació i precarietat laboral a la que tant sovint se'ns sotmet. Si els polítics seran capaços d'adaptar-se a les demandes de les persones normals i escoltar-los.
Les noves tecnologies ens han de portar a una societat on tots tinguem les mateixes oportunitats. Si cal esperar els que van a poc a poc, cal esperar-los, entendre'ls, fer pedagogia. Tirar pel dret amb l'excusa que no hi ha temps per perdre seria un error. Un error que ens convertiria en còmplices d'una ciutat partida entre dos mons: el que està on i el que està off. Per a mi, una ciutat en xarxa és aquella on ningú s'ha quedat enrera. Ni tecnologica ni social ni cultural ni econòmicament.
Per: eLOI (19/10/2005 23:08)