A les 13.35 arriba el vol 3353 de SwissAir procedent de Barcelona. L'aeroport de Copenhaguen és abastable, ample, familiar, fàcil, lluny de les grans aglomeracions de Barajas, El Prat, Charles De Gaulle o Stansted, brogit de persones, taxis, rodes de maletes, empaquetadors, microfonia distorsionada, cues de facturació, carteristes, carros a les escales mecàniques, cartells amb el nom de Mr. and Mrs. Hayhurst a la barana de les arribades.
A les 13.58 s'obren i es tanquen repetidament les portes automàtiques per on surten els passatgers dels vols d'arribada. Hi ha un retard en la distribució de l'equipatge del vol 3353. M'impaciento, la jaqueta penjada de l'esquena, els pantalons agafats amb un cinturó que delata que m'he aprimat, un pare danès que acaba d'arribar d'algun lloc llunyà s'abrasa amb els seus dos nens rossos.
A les 14. 04 s'obre per enèssima vegada la porta. Ja han arribat, allà venen els pares. La mare ve corrents a passetes petites i se m'enganxa amb els ulls plorosos. El pare somriu com només somriu quan se sent realment satisfet, i ens mira mentres aguanta el carro amb les maletes. Ja estem tots tres junts. Ja sou aquí, pares, ja m'heu vingut a veure. Petons i més abracades. Passarem cinc dies inoblidables. Compartirem el meu apartament. Parlarem, passejarem, viatjarem, us ensenyaré la meva petita illa de Seajland.
A les 14.29 sortim de l'aeroport. A les 14.30 em sento immensament felic. El sol de primavera ha arribat amb els pares. El sol de l'amor ha arribat amb els meus pares.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada