Festa Llatina + 1

Ahir vam cel.lebrar la Festa Llatina al Gimle, un centre cultural de Roskilde dinàmic i ple d'activitats, que programa de tres a quatre concerts setmanals de música en directe.
La Festa Llatina -o Latin Party, com la vam titular en els cartells i flyers- estava patrocinada per l'International Club i la vam anunciar com una Festa de Cultura Popular, on hi hauria passis de documentals, begudes i menjucs típics, música punxada per un disc-jòquei italià... Amb la broma he estat gairebé dues setmanes dia sí dia no al darrera de la Festa; organitzant la promoció, parlant amb la gent del Gimle tots els detalls del menjar, intentant portar un grup de cubans a tocar en directe -cosa que al final no va poder ser-, preparar la música i l'ordinador portàtil amb el que el DJ mesclaria les cansons en directe, organitzar tota la pandilla de romans, malaguenys, sicilians, madrilenys, cagliaresos, granadencs i catalans perquè cadascú tingués una tasca concreta i assequible a realitzar per a la festa.
Al final, ahir va anar bé. Vam estar tot el dia al Gimle, entrant i sortint a comprar carros de menjar i beguda, amb la cuina a ple rendiment, on vam preparar dotze truites de patates sis ous fetes per espanyols, quinze pizzes de xampinyons fetes a mà per un grapat d'italianes i 25 litres de sangria -vi rosat, poma, suc de taronja, llimones trocejades, taronges a rodanxes, rom, refresc cítric i sucre- en una gran olla. A la sala de ball uns quants es van dedicar a inflar 150 globus de colors de totes les formes i a amagar-los darrera la pantalla on a partir de les 19.30 s'havia de projectar el documental "Alfabet Tàpies" de Daniel Hernández. L'Antonio, un malagueny que estudia econòmiques a Màlaga i que ara està adscrit al Departament de Geografia, va dissenyar i imprimir els tiquets de venda de les porcions de menjar -10 corones 3 consumicions- i de beure -15 corones dos vasos de sangria-.
Un cop va comensar la festa, tot es va precipitar, com sempre passa amb els desdeveniments que has estat preparant amb delit i paciència. El menjar i el beure, un èxit rotund, esgotat -quines pizzes tan saboroses, per l'amor de déu!-, el documental un fracàs estrepitós -tothom es va quedar a la barra bevent com estaquirots-, i amb la música d'en Paolo - que aquella nit era DJ Paolo- la cinquantena de persones, majoritàriment estudiants internacionals, que van venir van acabar ballant a al pista, enmig d'una cascada de globus i una mescla esperpèntica de David Bisbal, Tizziano Ferro, salsa cubana, Jarabe de Palo, Jennifer López, Blur i Manu Chao.En algun moment tothom ballant, la nit és nostre, tots units ballant sota un sol ritme, la massa posseïda, i la màgia llatina surant en l'aire. També hi ha moments per la feina pesada o el sentir-se una mica ridícul ballant ritmes flamencs. Acabo la nit super cansat, escombrant el terra de sota les barres, i posant gots als rentaplats. La Tina, en Segundo, en Javi, la Barbarita, la Donnatella, la Francescca, en Giuseppe, en Paolo, la Bea, la Núria, l'Antonio, la Vanessa, en Neri, la Maria Romilda, en Juan i la Carmen responen i m'han ajudat a fer realitat aquesta nit.
A quarts de dues tornem cap a casa en bicicleta amb en Paolo, i un globus vermell en forma de cor es passeja indolent pel carrer fred una mica més avall del Gimle. En tot plegat, però, no deixo de notar una certa sensació de tristesa. Em sento lluny de casa meva. I no trobo cap remei per sentir-me més bé.