Avui a la nit he trobat a faltar algú al meu costat, un cos ajagut contra el meu. No dormíem junts cada dia, ni cada dos, ni cada tres. Just abans de marxar aquí vam passar uns dies intensos en una illa. Allà ens vam abocar un sobre l'altre, ens tocàvem, ens acariciàvem, ens fèiem petons fins a tenir la certesa que podríem reconstruïr cada centímetre de les nostres galtes, les nostres cuixes, els nostres ventres, les nostres mans.
Avui a la nit bufava un vent gèlid des del fiord congelat. Bategava com si fós un gran ocellot, fregava les finestres, les persianes, la teulada. El cel estava sense cap núvol, i la lluna il.luminava lleument el meu escriptori. Tu erets allà, en una fotografia ja tan antiga. De fons el mar, i al davant un noi, una noia i una gossa coixa estirada damunt la sorra.
Avui a la nit m'hauria encantat plorar enyorat entre la teva espatlla i el teu clatell. Avui a la nit m'hauria encantat que la teva escalfor i els teus cabells foscos m'assequessin mica en mica les meves llàgrimes.
Recordo que abans de marxar li vaig dir que fós forta, que fós forta. Mentres em queien les llàgrimes. "Sigues forta, sigues forta". Avui a la nit m'he ensorrat i a fora el vent bategava com un gran ocellot, removent les branques despullades dels pollancres.
Dibuixo el seu cos amb les meves mans i m'adormo torbat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada