26 de gener del 2005

one coffe: 10 krones

Ahir em vaig comprar una espelma i un termòmetre. La espelma me la vaig comprar de recanvi, perquè el dia que vaig arribar a l'habitació en vaig trobar una de color lila que quan la cremes desprèn una lleugera aroma de mora. El termòmetre me l'he comprat perquè sospitava -i dic sospitava perquè les meves sospites s'han confirmat- que en aquesta terra fot un fred que pela.
Me l'he enganxat per la part de fora del vidre de la finestra més gran de la meva habitació. Avui a les vuit del matí quan m'he llevat estavem a sis graus sota zero. Fa un fred gèlid, omnipresent. Fa tres dies va ploure per primera vegada. No és una neu intensa, sinó perpètua, lleu, però inhexorable. Tot el dia vaig amb anorac i guants. Es fa de dia a quarts de nou. El sol, quan surt, és enlluernador. Escric moltes hores, dormo bastant. Conec a gent de tot el món. Noto que méstic fent gran.
Va ser una gran idea venir a Roskilde. Navego amb la bici per camps nevats.