El millor que em pot passar quan surto d'una trobada en un restaurant, sobretot si és per dinar, és que no en surto ni empatxat ni decebut.
El millor que em pot passar és tenir la sensació que m'he trobat amb unes persones amb qui ens hem entés, amb qui he estat còmode, i que m'ho he passat bé.
Què uneix la energia insadollable de la Maria Carme amb el frenesí agut d'en Joanet Safont? Què eleva ponts entre la crítica cultural cinematogràfica i icònica de la Judith i la crònica a voltes política a voltes religiosa d'en Ramon? Què mescla l'avidesa intel·lectual d'en Francesc amb la curiositat ingerent de l'Aina? Què m'uneix a mi, un lletraferit nàufrag pel ciberespai amb una colla d'entusiastes cronistes de les seves pròpies vides?
Després d'un gustosíssim dinar, unes quantes abraçades amb el meu més amic J. i moltes riallades... l'únic que sé respondre és... complicitat per avançar col·lectivament?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada