A Dinamarca hi ha censats uns 26000 ciutadans iraquians que des de fa més de vint anys han anat arribant al país nòrdic.
La passada setmana 12983 iraquians s'havien registrat per a poder efectuar el seu vot per correu. Dinamarca va ser el país estranger que més vots per correu va realitzar en les eleccions constituents d'Iraq del passat diumenge, només per darrera de Suècia, Alemanya, Estats Units, Regne Unit, Jordania i Iran.
El dimecres passat vaig estar menjant un kebab gegant en un petit restaurant amb tres italians, una grega, una catalana i una polaca. Quan vaig anar a pagar darrera la màquina registradora i sota un cartell lluminós amb els menús de shawarmes, tes, musshis, kebabs i turkkits, em va atendre un noi alt i fosc de pell, deuria tenir si fa no fa la meva edat. Mentres li donava les monedes li vaig preguntar d'on era. "Iraq, I come from Iraq" em va dir amb un marcat accent àrab. Li vaig preguntar que com veia el seu país d'origen.
Em va clucar l'ullet. I tots dos vam somriure. "I vote for my country" em va dir animat. Des de la cuina, al seu darrera, es van sentir dos comentaris en una llengua musulmana -suposo que seria en iraquià- del cuiner i el renta-plats. "Good luck for your country, man" li vaig espitar mentres guardava el moneder a la bossa. "I love Iraq" em va dir assenyalant-se el cor. "I love Iraq" va repetir. Ell i 12982 més ahir van votar contra el fanatisme.
És tan increïblement commovedor. És tan terriblement contundent. Jo també m'estimo la meva terra. I esclar que en marxaria per a poder sobreviure, fugint fins a un país on fa fred i sempre neva. I esclar que quan fós el moment votaria contra el fanatisme. I quan les coses s'arreglessin, hi tornaria. Perquè ser que els kebabs on més agraden són als animats cafès de Mosul, Basora, Kirkut i Bagdad.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
àrab, tiu, àrab. no iraquia!
Publica un comentari a l'entrada