Què estaràs fent, ara, quan t'esmeres en descossir i tornar a cosir aquest botó vermell d'aquella brusa blanca que et posaves els diumenges a la tarda, per anar al Clavé?
Què estaràs fent, ara, quan mires plorosa l'àmpit de la finestra on ell va deixar-hi una carta en forma d'avió de paper cada dimarts a les cinc del matí, quan passava amb la seva furgoneta citroên, i t'hi posava un "t'estimo", un "aviat" i un "esperança"?
Què estaràs fent, ara, quan assentada al sofà de quadres del teu baix del carrer del Carme mires per la finestra i mai passa cap pardal?
Què estaràs fent, ara, quan cansada d'escoltar el silenci t'apropes al passadís i encara et sembla olorar el perfum francès que aquell xiquei aragonès es posava els diumenges per anar al Clavé?
Què estaràs fent, ara, quan endiumenjada i els llavis pintats de vermell et mires al mirall i no hi veus aquella joveneta que esperava un farsant?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada