Recordo que era un dissabte o un diumenge al matí. Entrava la llum del sol amb força a través de les cortines blanques. Vaig trobar una papallona que es moria a l'envà de la finestra de la meva habitació. Jo tenia quatre anys. Vaig obrir la portella i vaig recollir l'insecte amb les mans.
Va aletejar un parell de cops i es va quedar immòbil. Jo li vaig acostar els llavis i li vaig fer un petó. Has d'estimar els animals, sempre m'havia dit la mare.
Me la vaig guardar en una bosseta de plàstic que vaig amagar dins la motxilla d'anar a l'escola. Em vaig mirar les mans i les tenia plenes d'una purpurina brillant i de colors.
Què curios, als quatre anys ja vaig ser testimoni que la mort sempre amaga una bellesa essencial.