Aquest cap de setmana acabo acabant les nits massa tard.
El millor de tot és la sensació que tens quan corres sota la lluna, entres i surts de bars, locals nocturs. O et quedes a recer d'un portal i parles dues hores amb algú amb qui no t'havies pensat que hi parlaries mai.
El divendres acabo al Clak ballant amb un hedonista videojoquei i dues uruguaies rialleres. El dissabte acabo a Granollers, ballant dance a l'As de Copes amb en Marchall i l'Alzins.
Al final, la jaqueta de pana negra acaba empudegada de pudor de fum i malibú amb pinya que t'ha servit pel morro la cambrera que està boníssima però que no t'ha mirat als ulls quan li has demanat. Estrany comportament.
Diumenge al matí llegeixo el diari assentat a una terrassa de la Plaça Nova. M'agrada viure més d'una vida a la vegada. Qui no és oficinista gris i salvatge follador? Qui no és terrible xerraire feliçoi que a casa es xuta antidepressius per no penjar-se? Qui no és meravellós artista i beneit consentit? Qui no és un cos escultural explosiu i un cervell treballat, llegit i essencialista?