Amb A. vam arribar a ser molt amics. Compartíem tardes, matins, vespres i caps de setmana d'una forma diàfana. Viatjàvem, ens coneixíem, lluitàvem per una amistat germinal. Em va plorar que el seu amor no la podia estimar. Em va riure que els cafès amb espumeta són més bons. Em va explicar que volia explicar històries a la gent, que volia intentar volar.
Ara escriu una bitàcola i enumera principis filosòfics. Dedica línies de text a en Llibert i penso que les persones som estranyes.

Avui mentres recordava A. he plorat perquè el pardal ha volat del seu niu i jo no he fet res per saber cap a on marxava.