Serem capaços d'assumir-ho?

"Hijos de los hombres" (2006) del director Alfonso Cuarón parla d'una terra el 2019 on les dones no es poden quedar embarassades. I el món està convuls, la immigració ilegal està en el seu zenit, el món s'omple de guerres i disturbis. Tot s'acaba, la humanitat, entesa com a solidaritat, alegria, amor, vida, s'acaba.

Hi ha una escena en la que el protagonista passa al costat d'una plaça plena de blocs de pisos des d'on cauen maletes, papers roba, de les finestres i els balcons. La policia armada es dedica a fer redades per trobar immigrants ilegals i els va agrupant a la plaça en gàbies. Mirant-la vaig pensar que quan això passés en la vida real a casa nostra ens hauríem tornat bojos. Tractar els altres com a animals només perquè els hi falta un paper.

Amb l'aprovació de les noves lleis i dictàmens sobre la immigració ilegal ens trobem amb escenes com la del 29 de juny al poble de Torre Pacheco. La policia va prendre el poble i es va dedicar a treure les persones -homes, dones, alguns nens, persones grans- de locutoris, mesquites, botigues, bars i els va anar concentrant a la plaça del poble tancada per valles i cotxes policials per comprovar la seva identitat i detenir els sense papers. No em pregunto si és necessària o no aquesta nova ordre de la Unió Europea sobre immigrants. No sóc economista ni macroeconomista ni polític ni legislador. Però com a ciutadà el que em pregunto, de debò, és: com a ciutadans i societat que hem lluitat tant pels drets humans, que hem fet tants sacrificis pel respecte als homes i les dones, podrem contemplar aquestes escenes de "depuració" legal? Serem capaços de quedar-nos tant amples? Serem capaços de mirar cap a un altre costat? Serem capaços de saber que a l'empara dels nostres impostos estem realitzant la caça a l'home? Serem capaços d'assumir-ho?

Segurament "Hijos de los hombres" només és una pel·lícula. Però la dita està feta, la realitat sempre supera la ficció.