El primer dia del viatge comença a la primera escala del llarg vol que ens ha de portar de Barcelona a Madrid, de la capital espanyola a Buenos Aires i d'allà fins a la capital de Xile, Santiago de Xile. Ens diuen que el vol d'Aerolíneas Argentinas porta un retard de moltes hores i que a Madrid no ens asseguren poder continuar el viatge. Al arribar a Barajas, després de cues, una dona amb el vestit uniformat de blau celeste ens informa que el vol de les 22.05 sortirà l'endemà a les 07.05 i que ens convidem a dormir a l'Hotel Auditorium. Ens hi porten amb autobusos i arribem a un hotel ubicat al mig d'autopistes i la negror de l'estepa castellana. Un hotel enorme -el més gros d'Europa diu en els prospectes- amb més de 900 habitacions i grans menjadors. En el sopar coneixem una parella d'Argentins que venen de Barcelona i ens diuen que estan al·lucinats d'una Catalunya que han descobert tolerant, neta i molt progressada. La sobretaula s'allarga i dormim poc. Portem més de 8 hores de viatge.
Al llevar-nos portem més de 12 hores de viatge. El salt de l'Atlàntic es fa puntual, de matinada, amb un Boeign 747 enorme i vell. Amb un excel·lent servei de les asafates que amb accent porteño ens ofereixen esmorzar i dinar durant les més de 12 hores de vol. Atravessem un infinit tapís blau, el mar. Un immens tapís verd, Brasil. Tanta terra verge que espanta. Al arribar a Buenos Aires tenim temps de sortir a les portes de l'aeroport. Un carabinero, uniformat pulcríssim amb banda blanca i barret amb visera, armat amb una ametralladora antiquíssima, ens mira els peus. Encara portem les sandàlies de la estiuenca Europa i al canviar d'hemisferi allà som l'hivern! El fred ens enrogeix les galtes i ens sorprenem dexafardeig per les duty-free de la terminal A.
El vol cap a Xile surt a les 7 de la tarda i portem més de 26 hores de viatge. La serralada dels Andes es passa en silenci, negra, solitària. Estem rebentats. Coneixem uns estudiants xilens que arriben de Catalunya, d'una escola d'estiu de l'Escola de Cinema de Catalunya. De nou, l'enorme i bonic record que s'emporten de la nostra terra. Ens citem per veure'ns en un parell de dies. Arribem a Santiago de Xile de nit. Ens rep una pluja fina i incessant que no ha parat quan anem a dormir. La Maria, la mestressa de la casa d'hostes La Casa Amarilla, on dormirem, ens rep i ens ensenya una habitació doble sense calefacció. Tot és antic i decrèpit, però amb una bellesa especial. Ens adormim a l'instant. El viatge de les 30 hores s'ha acabat. Ara comença el de 5 setmanes de Santiago cap al nord de Xile i després a Perú i Bolívia. Fins ara tot era una terminal de transbord de chech-ins i menjar preescalfat en microones.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada