Com una rosa a tocar dels teus llavis
Un aleteig suau que esquerda el teu equilibri invisible
Deixa’t tocar les ales, papallona.
Deixa que em taqui de la purpurina màgica que em portarà al deliri.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Serà veritat que ets poeta...
Publica un comentari a l'entrada